dijous, 18 de febrer de 2010

CALMA, MOLTA CALMA

Ahir va ser un dia profitós en el que la calma no va hi va tenir cabuda. Matí de treball i tarda de festival. Un festival que ja necessitava, que era previsible que fos com va ser. La festa va continuar fins a les 4 de la matinada i avui estava fet pols. Si he de destacar alguna cosa del dia d'ahir és la bona estona de sobretaula de la que vaig gaudir. Una sobretaula és el marc ideal per a clarificar posicions i per tal de dir tot allò que en un altre context no seria possible parlar amb tranquil·litat. La declaració d'intencions ja està feta i només cal obtenir resposta.
La feina sembla que va endavant -cosa estranya i inusual, veient el ritme que portem- i potser, fins i tot, en sortirà alguna cosa bona. Darrerament, sembla ser que la satisfacció és creixent i que hi ha la percepció de que les coses es fan bé -percepció que és com la marea, que tant puja com baixa- i amb la satisfacció del reconeixement explícit.
Calma, necessito calma. Ahir ho deia durant la sobretaula i em miraven com si estigués dient una bajanada. Tant difícil és entendre que ja en començo a estar cansat de ser el que cardi la llana? Potser els que volen tenir la fama hauran de començar a pencar. Tinc moltes ganes de que arribi el cap de setmana. Necessito dormir dos dies seguits d'una manera generosa. Tampoc tinc cap seguretat de poder-ho fer, però saber que no sonarà el despertador ja és un gran què. 
Demà pot ser un gran dia. Una vegada més puc assistir al joc dels despropòsits. Per sort, darrerament estic adoptant aquesta posició distant i d'observador que em permet veure les coses des d'una altra perspectiva. Ja he decidit no implicar-me tant visceralment en les coses. Tot plegat, tots els esforços que puguis fer per un costat, són dilapidats sense cap sentit. No serveix de res racionalitzar i optimitzar els recursos si, amb decisions posteriors -exemptes de rigor i lògica- es malmet tot el que s'ha planificat. Ahir vaig poder riure molt en llegir un correu en el que els "psicòlegs de saló" m'aconsellaven sobre la conveniència o no de que una persona fes una cosa o altra. Des d'aquesta posició d'observador distant, he decidit fer-los feliços i dir amén a la seva "docta recomanació". Tot plegat, m'importa ben poc. Segur que el "guru" també hi va ficar cullerada. Són aquests aquelarres on deuen competir per dir la burrada més gran. Deu ser una competició non-stop sobre qui demostra tenir més sapiència sobre temes que a ningú importen. Un dia faré una llista amb temes importants no resolts. Potser llavors deixaran de teoritzar sobre el sexe dels àngels, de perdre el temps en qüestions etèries i començaran a preocupar-se de coses amb una mica de substància.
Bé, per avui ja n'hi ha prou. Avui he d'anar a dormir d'hora. Demà la meva matèria gris es veurà forçada a entendre, comprendre i assimilar qüestions surrealistes que en un altre àmbit ni es plantejarien. Bé, farem l'esforç. Això sí, permeteu-me el privilegi de riure...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada