diumenge, 28 de febrer de 2010

NO FIXAR-M'HI

Fa una estona he fet un descobriment que sembla mentida que m'ha passat desapercebut: l'ametller ja ha florit. Des de la finestra del despatx, veig la prunera, encara mig morta per l'hivern, però no m'havia fixa't en l'ametller que hi ha una mica més enllà. Un núvol blanc -un blanc immaculat- embolcalla les branques primes i, presumptament, seques. No, no estan seques. La vida ha tornat a elles i fan que la prunera es mori d'enveja.
Hi passo cada dia pel costat i no m'havia adonat que estava florit. Potser el fet que darrerament he anat tan atabalat podria disculpar aquesta manca d'interès. No és disculpable perdre'm aquesta meravella. Un pinçà solitari picoteja entre les flors i en fa caure els pètals, que talment semblen flocs de neu. El terra queda entapissat de blanc i ofereix un mantell sota l'ametller.
La vida continua, això és el que em diu l'ametller. Res no importa i res pertorba el cicle de les coses, només la mort. Cada any, puntualment, passa el que ha de passar, sense avançaments i sense retards, sense poder-hi intervenir. Potser alguna cosa em queda per aprendre de la natura i dels seus cicles.
Mentre escric aquest post m'arriba l'avís que algú m'ha deixat un missatge en un altre post. Me l'hauré de mirar i respondre. Sempre responc els comentaris. Penso que no fer-ho és una manca d'educació i que és el mínim que li dec a aquells que fan l'esforç de llegir els posts i comentar-los.
Vaig a fer una repassada dels correus que m'han arribat. Avui és diumenge i no hi haurà gaire cosa. Malgrat això, no vull deixar-me feina per a demà. Aquesta propera setmana promet i tindré prou feina. Més tard, més.... 

PS: Fa una estona parlava amb una persona i m'ha sobtat quants punts de coincidència teníem sobre un tema concret. Existeixen les coincidències, les conjuncions astrals? Començo a creure que sí. Ja he escrit prou i molt sobre com m'apassionen les mirades. Amb una mirada es pot dir més que amb una hora de conversa. Un gest, una mirada, una carícia diuen molt més que cent posts. Potser aquest és el secret, potser aquesta sigui la quimera: trobar algú que sàpiga reconèixer el valor d'una mirada...

   

4 comentaris:

  1. Hola Exor.
    Com estàs? Ets un crack. Sortiràs avui a fer una copa? La Sònia i jo sortirem una estoneta, no gaire. Estem festes pols d'aquesta nit passada. Ara et diu una cosa la Sònia. Un petó d'aquells inacabables, com els teus!

    Hola,
    com va tot? Va, vinga, anima't i prenem una copa. Quedem demà al tren?
    Aquesta nit ha sigut genial, però molt cansada. Algun dia ens explicaràs d'on dimoni treus les forces.
    Un petó molt fort i, si vols, fins d'aquí una estona.

    ResponElimina
  2. Hola xavalillassssssssssss!!!!!!!
    Com va el diumenge? No, no sóc un crack. Només que, quan faig alguna cosa, m'agrada fer-la ben feta.
    Energia? Els que som grans, som molt soferts. Què us he d'explicar, no?
    No, avui no sortiré. Quedem demà al tren. No sabeu com m'encanta arribar a la feina encara amb el sabor dels vostres llavis a la meva boca. Amb això ja sóc indestructible.
    Un petó molt fort a les dues, o dos, o tres,o .....

    ResponElimina
  3. Hola novament.
    Et trobarem a faltar. Si et repenses, estarem a l'Endroit. Només fins a les 12, més o menys. La Sílvia i jo t'hem comprat una coseta....bé, dues. Segur que t'agraden. Un petó. Demà al matí, molts més.

    Hola Exor, la Sònia vol dir que t'hem comprat...tatxan!!! dos tangues. Un porta un cap de ratolí al davant i l'altre és de pell de Lleopard. La propera vegada que ens veiem, els gaudirem els tres junts.
    Un petó i, si no vens aquesta nit, fins demà al tren. Et donarem energia petonera per a tota la setmana.

    ResponElimina
  4. Sou unes friquis. Ho sabeu, no? Però m'encanteu. Això també ho sabeu, oi?
    No crec que surti avui... però no sé si em podré resistir a l'espera de la visió d'aquests dos tangues. Deuen ser espectaculars. No calia...
    Si no vinc, demà ens veiem al tren. Això sí, no porteu els tangues. No em veig fent una exhibició de llenceria masculina friqui davant d'una munió de passatgers mig adormits.
    Un petó d'aquells que diu la Sílvia que són inacabables (un per cadascuna, és clar). Per cert, m'encanta aquell protector labial amb sabor a maduixa que es posa la Sònia. Només és un suggeriment.

    ResponElimina