diumenge, 7 de febrer del 2010

LA LOLITA I ALTRES PÚBERS

El divendres, desprès d'una setmana de treball avorrit i de veure fins a quin punt les coses poden degenerar en situacions surrealistes, al vespre vaig sortir a prendre una copa amb un amic meu -aquell que em va presentar a la Sílvia- que és un autèntic crack. Una nova visita a un local que ja s'ha convertit en familiar, em va descobrir com em poden ser de retorçades algunes dones. Una amiga de la colla de la Sílvia em va assaltar -ho dic literalment- i va voler saber i gaudir del mateix que la seva amiga. Cap problema. Jo mai m'he fet pregar i no vàrem tardar ni una hora en enllitar-nos. Una meravella de dona -jove i inexperta, això sí- que em va rescabalar de totes les decepcions i mals de cap de la setmana.
La Sònia -li diré així- el dissabte al matí li va faltar temps per tal de trucar a la Sílvia i explicar-li que ella també havia estar tocada i beneïda pel bàcul de l'Exorcista. Mala pècora!!! A darrera hora del matí, les trucades de la Sílvia i de la Sònia s'intercalaven en el meu mòbil. Mentre una volia recuperar allò que li havia pres temporalment la seva amiga, l'altre conspirava per tal de no perdre allò que havia aconseguit la nit anterior. Finalment, vaig aconseguir quedar amb elles dues ahir al vespre. No vull convertir-me en motiu de disputa i mals rotllos entre amigues. 
Vàrem quedar els tres per a sopar i la meva proposta va ser clara i prou satisfactòria pels tres: una manera de demostrar-se l'amistat i afecte que es tenien era compartir les coses. Dit i fet: hem compartit la nit tots tres. Primer unes copes en aquell local que sembla ser s'ha convertit en el meu renaixement amatori. Desprès, una sessió de sexe per a tres que ha estat esgotadora però molt instructiva -penso que sobretot per a elles- i que pot marcar l'inici d'una relació inusual però interessant.
Encara ara, hores desprès, recordo els seus cosos tendres i joves, inexperts i curiosos, juganers i una mica dubitatius. Només veig problema en tot això: mentre estàvem en el local de copes, una altra de les amigues es va acostar i vaig intuir -per la seva mirada i per la manera de passar-me la mà pel meu cos- que estava desitjosa de gaudir del mateix que ja gaudien les seves amigues. Sort que Déu Nostre Senyor m'ha donat un cor generós i sé que no podré permetre que aquesta nova lolita quedi sense un punt de referència en el que recolzar el seu món.
Crec que les properes setmanes poden ser molt divertides i gratificants. Si fa tres setmanes em diuen que he d'acabar enllitant-me amb unes noies de 19 anys i que em convertiria amb el seu objecte de desig, no m'ho crec. Ja m'imagino la conversa d'avui de la Sílvia i de la Sònia comentant la jugada d'aquesta nit passada. M'encantaria saber què els ha semblat aquesta sessió nocturna. Aquest matí, les dues amigues semblaven prou satisfetes i per a mi sempre és motiu d'orgull i satisfacció estrènyer més el vincle d'amistat d'aquestes dues noies.
Avui tornaré a aquest local que sembla que em prova. Potser hi trobaré aquesta noia que ahir al vespre semblava tant interessada en acostar posicions envers meu. Aquestes noves generacions em tenen completament descol·locat però em satisfà molt poder comprovar que encara sóc capaç de mantenir el tipus davant tanta fogositat i tanta freqüència. 
Ja us aniré explicant com evoluciona tota aquesta història...(Per cert, he triat aquesta foto per un motiu: la Sònia és clavadeta a la noia que hi surt).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada