diumenge, 21 de febrer del 2010

DEIXAR-S'HI LA PELL

Ahir ho deia i avui ho reitero: al final m'hi deixaré la pell amb aquestes dues ànimes de l'Avern. És tard -o d'hora, segons com es miri- i estic destrossat. Ja no tinc edat per aquestes coses. La nit...bé, força bé. Ha sigut un festival potent, molt potent. 
No sé si ara aniré a dormir o faré temps fins a l'hora de dinar. Tinc coses per fer i hauria de començar a fer-les. Hi ha coses que vas deixant de banda i, arribat aquell dia fatídic en el que has de lliurar-les, de sobte t'entra la pressa. Tinc un parell de relats per lliurar. És cert que tinc fins el dia 28 per a fer-ho, però encara no he començat ni a pensar-los.
D'altra banda, estic fet pols i no tinc ganes de fer res. Ara mateix retornaria als llençols -aquesta vegada per a dormir- i no en sortiria fins d'aquí unes hores. M'he de començar a plantejar en quines coses val la pena esmerçar-hi esforços. No puc atendre tots el fronts -no durant molt de temps- i he de començar a seleccionar per quines coses estic disposat a moure'm. No puc fer-ho per tot i només ho faré per allò que em motivi i em resulti interessant. La resta... la resta serà resolt mecànicament.
Vaig a llegir el diari i a prendre un cafè. Desprès ja decidiré què faig. Ara, de moment, només vull recordar cadascun dels moments vibrants que he tingut aquesta nit. Potser d'aquí uns dies ja no caldrà pensar en res, només caldrà viure intensament aquells pocs moments que valgui la pena viure.
Desprès més...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada