divendres, 12 de febrer del 2010

NIMFES, MUNTANYES I LOLITES

Avui tenim temes diversos, però tots interessants. D'una banda, les dues púbers que darrerament m'alegren la vida han investigat i han localitzat aquest bloc. Bé, força bé, noies. M'afalaga que vulgueu emular-me en el terreny de l'escriptura. També m'afalaguen els vostres comentaris -que heu fet en l'anterior post- sobre com sóc i sobre la naturalesa de la nostra relació. Aneu una mica llançades, això sí. Potser és per la vostra joventut, però crec que tampoc cal exprimir tant les llimones. Només una cosa i que no us ofengui: Mireu, a la casa de la muntanya no hi porto mai a ningú. És el meu refugi, el meu darrer lloc privat -bé, encara en tinc algun altre-, la darrera frontera abans del no res.
Sí, avui torno a estar aquí, en el lloc en que, fa anys, va néixer la nimfa Irun (ara puta) i on vaig construir aquest personatge a partir de l'observació del bosc que rodeja el lloc en el que tinc la casa. En aquella època, encara no escrivia les històries directament amb l'ordinador. Recordo que primer escrivia a mà i desprès ho passava a l'ordinador. Estem parlant -en el cas de la nimfa Irun- de l'any 2000 o 2001 (la versió que teniu penjada en aquest bloc és de l'any 2004). Visc bé aquí a la muntanya. Fa fred, molt de fred, però m'encanta estar aquí. Aprofito per tal de reflexionar, carregar piles i blindar-me per a fer front a una nova tongada d'anormalitats, de remenades de cua, d'hiperventilacions, de mentides.... i, per sobre de tot, de lolites permanentment insatisfetes. 
Aquestes mateixes lolites m'esperonen a escriure més sobre la nimfa Irun. Sí, ho faré. Deixaré de banda "Revenja" i els seus personatges, i focalitzaré més el meu interès en aquest personatge. La nimfa Irun sempre ha sigut un dels meus personatges favorits. És un personatge agraït, que permet posar-hi fantasia i que, per la seva pròpia irrealitat, dóna molt joc i li pots fer coses inversemblants. A molt estirar, potser hi afegiré un personatge principal més. Res, només per acompanyar-la en les seves aventures, per escoltar les seves reflexions.
Aprofito per confirmar-vos que el diumenge ens veiem, lolites meves....I sí, estaré en plena forma.

2 comentaris:

  1. Bon dia Exor,
    Avui estic per Hagen (Alemanya), una bonica vila prop de Dortmund. Res, fent amics, com sempre. Com enyoro els nostres viatges! Ja no és el mateix sense tu.
    Pel que veig i llegeixo, continues en forma. Ja em presentaràs alguna de les teves noves "amistats" femenines. Ets el millor! Sempre ho he dit i ho mantinc.
    També he llegit que penses centrar-te en el personatge de la nimfa Irun. Ben fet. Malgrat això, jo no deixaria de banda la resta de personatges. "Revenja" t'estava sortint molt bé i ara ja començava a estar tot més clar. Si vols -t'ho hem dit moltes vegades- et donem un cop de mà.
    Ja m'he assabentat, a través d'en Ronin, de la moguda de l'altre dia. No et preocupis, quan calgui ho acabem.
    La propera setmana passaré per BCN. Ens truquem i parlem de la vida i de la mort, de "Revenja" i de la nimfa Irun, de tot allò que vulguis.
    Una abraçada, amic.

    ResponElimina
  2. Hola guapeton,
    Si, jo també enyoro els nostre viatges. La veritat és que l'altre dia vaig estar a la SDD, vaig trobar el nostre amic Avispado -continua com sempre- i em va fer una oferta. M'ho estic pensant.
    Bé, que gaudeixis de les xicototes de Hagen i ens truquem -i veiem- la propera setmana. El Ronin et va explicar la veritat. Ja t'explicaré fins a quin punt la paranoia ha atacat aquesta anormal.
    Una abraçada.

    ResponElimina