dilluns, 15 de febrer del 2010

ESGOTAMENT

Feia molt de temps que no em trobava tan esgotat. Demà estaré bé, no us preocupeu (malgrat us pesi). Si tinc una cosa, és una -i està malament que ho digui jo- alta capacitat de recuperació. No sé si és degut a l'experiència de grans esforços realitzats de forma continuada durant anys, però el cert és que en un dia sempre em recupero totalment. Per sort, avui ha sigut un dia tranquil a la feina i això s'agraeix. Bé, això de tranquil és una manera de dir-ho.
D'altra banda, tinc mil coses per fer i no en tinc cap ganes:  he de preparar tres relats per a presentar-los a concurs, una col·laboració en un recull de relats i -això és el que més il·lusió em fa- també he de començar a preparar el tema de la nimfa Irun. Ja m'ho he pensat bé i la pintaré com una destroyer, com una pobre nimfa -innocent i pàmfila- que descobreix el món de fora del bosc i comença a fer-s'ho amb tothom. Bé, ja us aniré informant de com avança el relat.
Demà veig a venir que serà el dia de les gilipollades. Ho palpo a l'ambient i, normalment, no m'equivoco. Demà tothom tindrà una "idea genial", un "projecte importantíssim i urgent" o alguna cosa per a demanar-me. No m'importa, de veritat. Només demano que sigui una cosa prèviament pensada i valorada. Demano tant? No, oi? Doncs ja veureu com començaran a demanar les anormalitats més surrealistes.
Avui ja m'han fet un petit avançament del "sí però no, ui, ui, ui". D'altra banda, m'ha arribat informació d'un canvi d'orientació d'alguns elements fàctics. Bé, força bé. No, no us creieu que no aprecio aquest canvi d'orientació. També entenc que no podeu fer-los evidents de forma explícita i que no podeu donar un tomb espectacular d'un dia per a l'altre. Cap problema, sé esperar. El més important és el canvi d'orientació, no la intensitat d'aquest canvi.
Avui poca cosa més, sopar d'hora i a dormir (jejejeje, no m'ho crec ni jo). Algú em deia aquesta tarda "Quin bon rotllet, no?". Sí, company, l'hi heu d'agrair a les puber-lolites. Elles tenen el mèrit d'aquest dia de relax. Una mica de "tansemenfotisme", combinat amb poques ganes de deixar a la penya en evidència. No us confieu, demà serà un altre dia...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada