diumenge, 21 de febrer del 2010

CARTA D'EN POL ALS VENEDORS DE FUM

Avui, desprès de prendre un cafè i llegir el diari, sense haver dormit, amb aquella tranquil·litat i seguretat que em caracteritza (recordo una persona que l'admirava molt aquesta seguretat), he decidit acabar aquesta carta que em quedava de "Revenja". Mil són els camins que porten a Roma i mil són les maneres de veure les coses. En Pol només vol fer reflexionar els "Venedors de fum" sobre quines poden ser les conseqüències de vendre fum a costa de la persona equivocada (molt més si es tenen "cosetes" a l'armari).

Benvolgut amics:
Uns dies enrere vaig rebre una contestació a un correu que, en un primer moment, no vaig saber valorar en tota la seva extensió. Jo havia fet una consulta sobre un tema concret, objectiu i documentat. El meu correu ja era una reiteració, una demanda de confirmació d'un fet prou clar i sabut. Per un moment, atenent als comportaments aliens, havia dubtat de tot plegat. No podia entendre com es podia mentir d'una manera tan flagrant sobre un tema tancat, objectiu i positivat.
Només es pot mentir per dos motius: conscientment -demostrant tenir una barra espectacular i una manca absoluta de dignitat-, o per un tema de malaltia mental -cosa prou trista i que jo atribuiria a la gran pressió que representa viure, irrealment, diverses vides paral·leles-. Si es pretén mentir conscientment, s'ha de fer amb una mínima intel·ligència i no dir coses falses a persones que ja tenen constància escrita de quina és la veritat. D'altra banda, si tot és producte d'una malaltia mental, tampoc cal anar fent exhibició pública de les pròpies misèries i algú -aquells que us auto-proclameu "amics"- hauríeu de fer alguna cosa per tal d'evitar aquests lamentables espectacles. 
No és un plat que em plagui veure la caiguda, irreversible i en picat, de la credibilitat i de la dignitat de segons quines persones, amb més motiu quan han sigut objecte en el passat del meu afecte més sincer. Comprovar que s'ha perdut qualsevol rastre de dignitat, o que s'ha perdut el seny, no em produeix cap satisfacció.
Considero que tot obeeix a una fugida endavant i a una manca absoluta de valor per a reconèixer que hi han hagut moltes equivocacions. La primera va ser comentar coses que no eren veritat a persones que res tenien a veure amb tot plegat. La segona va ser aquesta incontinència verbal -i, mal que us pesi, també escrita- i la manca de mesura que ha adornat la vostra actuació, confiant en que la vostra sola paraula ja era prou creïble. La vostra actuació precipitada, basada en arguments eteris, fantàstics i no fonamentats, només podia desembocar en un fiasco. La tercera va ser no dir la veritat a temps i permetre -reitero que per falta de valor o per una fantasia mantinguda i esperonada per pretesos "amics"- que tot arribés a un estat de confusió i putrefacció inaudit. La quarta, i potser la més important, el mantenir -contra tota lògica i evidència- una versió cada vegada més surrealista i que, en contrastar-la amb la documentació existent, queda en foc d'encenalls.
Encara pot quedar una cinquena equivocació -només enumero les més importants i de forma genèrica, però n'hi ha un reguitzell prou ampli- que seria definitiva i marcaria, d'una manera greu i amb conseqüències prou humiliants,  l'esdevenidor d'aquells que han falsejat la realitat. En arribar el moment de fer-se públiques les mentides irracionals i les maniobres innobles i enganyoses, tot tindrà un altre caire. Només hi ha una cosa que em desagrada d'això: per fer sortir la veritat, alguns veureu afectades les seves vides personals. No tinc ganes de malmetre la vida de ningú per una qüestió molt personal d'una sola persona. Sempre he pensat que tothom té dret -si més no, moralment- a equivocar-se. El que no és normal és mantenir una mentida que es pot tornar en contra vostre, amb uns efectes molt més greus del que mai heu pogut pensar. El millor de tot plegat és que hi ha constància escrita de tot el recorregut erràtic i falsari que vàreu emprendre. També és molt "edificant" veure quina ha sigut l'actuació de cadascú i com en són de contradictòries les diferents versions sobre un mateix fet (encara més contradictòries si es comparen amb la documentació existent).
Bé, amics venedors de fum, feu-me cas, reflexioneu i poseu en un plat de la balança quin és el benefici esperat -valoreu també quines possibilitats (reals) teniu d'aconseguir aquest benefici- i a l'altre plat de la balança poseu tot allò que (realment) us pot perjudicar -considereu que hi ha accions sobre les que no teniu cap poder de decisió ni control: que es facin públiques coses que més us valdria que no ho fossin, evidenciar una falsedat continuada, demostrar documentalment  el vostre comportament fantasiós, etc.-.
En cap cas vull influir en la vostra decisió. Només heu de pensar quin és el benefici o pèrdua  (legal, familiar, laboral, social, etc.) que pot comportar a cadascú aquesta situació. Només això, d'una manera racional i asserenada, a ser possible sense les fantasies auto-complaents a les que us aferreu darrerament. A mi, com ja heu (o hauríeu) de saber, me la sua tot. Viure a crèdit des de fa anys i no esperar res de la vida té aquesta avantatja. 
Una abraçada molt forta i continueu com fins ara. Cada dia ho feu "millor" i és molt divertit.

Ara només em queda dinar i dormir una mica. La nit, com us deia en el post anterior, ha sigut molt llarga... llarga i dura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada