dijous, 25 de febrer de 2010

EXORCISTA, LA NUIT

Torno a escriure de matinada -això em matarà- des d'aquest despatx que ja s'ha convertit en el meu microcosmos durant les nits. Porto els cascos posats -només en una orella- i escolto música per una orella mentre per l'altra escolto les remors de la nit. Ja són excessives nits seguides i començo a notar-ho al dia següent. M'és igual, què pot passar?
Ahir a la nit no vaig poder escriure el meu post ritual i quasi diari. Penjar-li el telèfon a un amic i començar el "festival" casolà va ser tot un. Us resumiré una mica el dia d'ahir. Feina: Bé, prou bé. Fins i tot vaig sentir una veu que em recorda a línia 807. Bé, com us deia, el dia va ser intens però agradable i molt rendible. No hi ha major satisfacció que veure que l'esforç obté resultats. No sempre és així i, a vegades, m'emprenyo per la manca de resultats (senyal inequívoca de que m'importa el que faig). Dinar.... no vaig dinar. Al migdia la cosa es va complicar i no vaig tenir ni temps d'anar a dinar. Tampoc m'importa massa, tot sigui dit. Finalment, vaig arribar a casa a les 7 del vespre amb tres tallats i dos caramels de menta al cos. Això és una part de la dieta del cucurutxo!! De l'altre part, també vaig ben servit -fins i tot massa darrerament- per diverses seguidores de la mateixa dieta.
Parlant de seguidores de la dieta del cucurutxo, ahir a la tarda, vaig tornar a rebre una trucada de la Susan, aquesta britànica potent i eixelebrada amb la que acabaré perfeccionant la tècnica de la pinça birmana. Són coses que passen. Jo no ho vull, però passen. 
Ahir també vaig concretar un dinar per a la propera setmana amb una noia que em va semblar molt deprimida -bé, no sé si aquesta és la paraula- i a la que espero aixecar-li l'ànim. En la nostra conversa, m'ha semblat que ho necessitava. De fet, crec que necessita anar a dinar, airejar-se una mica, reconsiderar la seva vida i començar a veure la realitat de les coses. Jo crec que el problema és haver focalitzat i limitat el seu cosmos a aquella sola cosa que li produeix neguit, que l'absorbeix fins a no pensar en res més. Benvinguda al club!
Avui serà un dia distret: reunió a primera hora- -que es preveu tensa- en la que tinc una posició dominant, acabar de lligar unes quantes coses més, passar com pugui fins al migdia i tornada a casa. Necessito descansar com poques vegades ho he necessitat. És el que hi ha...
PS: Torno a les barricades amb l'esperança de dormir la propera nit. Bé, ja em conformo amb una migdiada potent. El llibre... p'allá que vá!!!! La resta... la resta no importa!

2 comentaris:

  1. A quin ritme que va la teva vida...
    la descriuria amb una paraula,potent.
    Vols dir que no ets un salvador d'ànimes perdudes, tu?
    La dieta del cucurutxo?
    Descansa molt...a veure si avui pots dormir^-^.

    ResponElimina
  2. Hola Maria, bona nit.
    Ànimes perdudes? No, ja no en queden d'ànimes perdudes. Queda el propòsit de viure intensament -deixant viure a la resta del món- i trobar, de tant en tant, algú amb qui compartir una conversa, un moment o un somriure.
    Dieta del cucurutxo? Sí, dona, sí: Comer poco i f... mucho. Ho sento, sento haver estat ordinari.
    Un petó i que descansis. Jo ho intentaré (no prometo res...)

    ResponElimina