dimarts, 2 de febrer del 2010

PATATES CALENTES I ALTRES HISTÒRIES

Hauria de ser evitable posar a una persona que consideres amiga en un mal tràngol, però no sempre ho és. Passar-li una patata calenta no és agradable i menys si saps que és diferent el que sent el seu cor i el que pensa el seu cervell. Penso que el coneixement mutu hauria de fer-li veure que hi ha situacions que no són tolerables i que arriba un moment en el que causa-efecte/acció-reacció es fa inevitable. La paciència és una de les virtuts que m'adorna i sé esperar el meu moment. També, quan convé, sóc inflexible i ferm en les meves decisions. Quan passa el temps i es mareja massa la perdiu, arriba un moment en el que ja res importa.
Tots tenim un moment d'esperar i un moment d'actuar, un moment de seny i un moment de rauxa. Potser he fet massa ús del seny i, precisament d'això, se n'ha aprofitat molta gent. Potser és hora de tirar pel carrer del mig i exigir que les coses es facin ben fetes. Hi ha una dita que diu que "qui vulgui peixos, que es mulli el cul". Doncs això, res més que això: qui vulgui disposar una cosa diferent de la que aconsella la racionalitat i la legalitat, que ho faci com ho ha de fer, pel conducte que ho ha de fer i en la forma que ho ha de fer. Continuar fent cas a les (falses) reaccions histèriques, però basades en fum, obviant les raons racionals i legals, només pot portar problemes a aquells que amaguen el cap sota de l'ala i no afronten la resolució definitiva dels problemes.
La concessió prudent té un límit que s'estableix moral i legalment. Una vegada establert clarament aquest límit, ja no hi ha lloc per interpretacions, concessions, mitges veritats, fugides d'estudi, reaccions covardes i abusos de la bona voluntat de les persones. Quan arriba aquest moment, tothom ha d'actuar com creu que ho ha de fer sense que pugui ser-li retret cap acte o actuació que tendeixi a la legítima defensa dels seus Drets i de la seva dignitat. En aquest cas, no s'han de barrejar ni fer abús de preceptes com l'amistat, la fidelitat, la lleialtat, ni cap altre que pugui condicionar el lliure exercici de la pròpia defensa. Fer-ho implica que s'està corrompent l'esperit i significat últim d'aquests preceptes, i que no hi ha una correspondència reciproca a l'hora de fer-ne ús.
La vida són quatre dies i ja n'han passat tres i mig. La resta... la resta poc importa!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada