divendres, 16 de juliol del 2010

FINALS (O PRINCIPIS)

A la vida hi ha camins que hem de recórrer sols, d'altres els podem -o hem de fer-ho- acompanyats. Hi ha finals que semblen principis i a l'inrevés. Per sort, tots tenim un far que ens guia i que ens serveix de punt de referència.
Ja fa anys que vaig aprendre que tot és relatiu i que tot té un principi i un final. Només el pas del temps -d'altra banda, inexorable- ens situa i ens fa ser conscients de què hi ha sota cada pedra del camí. Per sort, tots tenim un boig a dins nostre que ens fa ser els més lúcids del món.
Hi ha dies en els que reps notícies -ara ja no sé si són bones o dolentes- i et replanteges algunes coses. Vivim en constant canvi, en constant evolució. Només una espurna que brilla en el nostre interior no canvia mai. És la essència del nostre ser. 
Davant les adversitats, alguns tenim un boxejador que ens fa lluitar i triomfar o caure. En tot cas, aquesta lluita ens proporciona la suficient dignitat per tal de seguir endavant, de tornar a aixecar el cap i de veure les coses des d'un altre prisma. 
Fa calor, massa calor i, malgrat estic a l'ombra, els dits em suen. No vull morir electrocutat pel meu Mac, en un acte venjatiu per les reescalfades que li faig passar aquests dies. Ho deixo. No sé si estar trist o alegre, si riure o plorar, si estar eufòric o caure en la depressió més profunda. No ho sé.
De moment, gaudiré del cap de setmana a l'espera de treballar el dilluns i gaudir d'una altra setmaneta de vacances. Aquesta vegada aniré al meu refugi, a no passar tanta calor, a estar tranquil i recuperar la serenitat i l'ordre de les coses. De tant en tant és convenient i ara noto que em cal.
Després o demà, més....

8 comentaris:

  1. Primer de tot: m'encanten els fars, espero que el teu far estigui ben encés i et guiï quan et perds.

    M'agrada el cantó boig de la gent, moltes vegades és el cantó més autèntic (aquesta no deixa de ser la meva opinió).

    M'agraden els boxejadors, no lluitar no és una opció.

    I si no saps si estar trist o alegre ESTIGUES ALEGRE, si no saps si riure o plorar, RIU!, i de depressions RES DE RES! ja massa feina a fer!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hola Filadora,
    totalment d'acord amb tu.
    Un pató...

    ResponElimina
  3. Em dónes la raó com els burros??? :)
    I els punts suspensius que signifiquen???

    ResponElimina
  4. Hola Filadora,
    no, mai dono la raó per donar-la. Abans d'això, guardo silenci. Un silenci llarg, però sonor.
    Els punts suspensius? Només són l'inici d'un Pàrkinson. No, és broma. No ho sé, suposo que va ser un acte inconscient.
    Per cert, com estàs? He llegit el te bloc i t'he notat una mica crispada.
    Un pató... molt fort!

    ResponElimina
  5. ...
    .....
    o o
    s...s
    .
    .......
    ................
    .......
    .......
    .......

    Na fent...
    El dibuixet posseït et saluda!(és un home amb barret que té els ulls una mica molt sortits!) l'anava a esborrar, però el deixo!
    Feia temps que ningú no em deia crispada. Has donat al clau! tinc els nervis nerviosos! ja passarà!
    T'anava a escriure que els meus punts d'aquí dalt també eren un acte inconscient, però fliparies massa! no no! ben conscient ha sigut!
    Ha sigut bonic que em vinguessis a veure!

    ResponElimina
  6. Hola Filadora....
    Bé, ja hi posaré imaginació. No veig cap ninotet.
    Només una cosa, de tot cor, si vols parlar, ja saps on em tens.
    Punts inconscients????? Flipar???? No, entenc allò de "la mà tonta"
    Ha estat un plaer visitar-te, com ho és cada comunicació que tenim.
    Un pató... i relaxa't!!!

    ResponElimina