diumenge, 30 d’octubre de 2011

DARRERES LECTURES

El cap de setmana s'acaba i, a corre-cuita, acabo de llegir alguns microrelats que m'ha tocat valorar per un concurs. Avui el dia ha estat curull d'activitat i no he tingut ni una sola estona per poder dedicar-la a aquest compromís.
Tinc la sensació d'acabar un cicle i començar-ne un altre. Des de fa un parell o tres de dies que tinc una inusual tranquil·litat espiritual i em miro les coses d'una altra manera. Potser és que tinc la tranquil·litat dels que són conscients de la finitud de les coses i de que el final no és cap tragèdia, només és un fet vital més.
Fa una estona, llegia una microrelat sobre la soledat, sobre quan productiva és -malgrat pugui semblar el contrari- la soledat. El breu raonament de l'autor del text, m'ha convençut. Argumenta l'autor que la soledat -malgrat altres inconvenients- ens priva de distraccions i de pèrdues de temps no desitjades, normalment està provocada per algun tipus de pèrdua -ja sigui familiar, sentimental, etc.- que ens pot servir de font d'inspiració i també ens permet organitzar-nos amb completa llibertat. Sí, hi estic d'acord!
Vaig a plegar. Demà -suposo- no serà un dia d'aquells que es caracteritzen per una frenètica activitat, però jo, fidel als meus costums, tornaré a llevar-me d'hora. Tampoc necessito dormir gaires hores, però avui no he fet migdiada per poder veure "El último Samurai", grandiosa obra èpica que, com ja he dit en més d'una ocasió,  és de les poques pel·lícules que encara em fa trempar. Avui, mentre la veia, pensava en el paral·lelisme existent entre la pèrdua de valors que representa l'argument de la pel·lícula i la pèrdua de valors que ha experimentat la nostra societat. No sé, potser serà qüestió de plantejar-nos cap on volem anar, sense oblidar d'on venim.

2 comentaris:

  1. Et llegia i pensava que jo no me'n sortiria pas de valorar contes per un concurs. Des de molt i molt petita que tots els llibres que llegeixo els deixo anotats en una llibreta (títol, autor, editorial, núm. de pàgines i puntuació). I aquí la qüestió: O els puntúo amb un 10 o amb un 5. Com si no hi hagués més números! o m'agrada o no m'agrada, però encara que no m'agradi els hi poso un 5! ja ja ja! Potser un altre diria: "un 5! tampoc està molt malament el llibre!" jo sé que els meus 5 són "Filadora!! crema el llibre per St. Joan!!!!" ja ja ja!

    En fi, que seria una crítica horrrrrorosa. :)

    En quant a la tranquil·litat espiritual, mira... m'alegro!!

    I en quant a la productiva soledat, no et portaré la contrària, que segur que també depèn del cas, però ...
    Com van explicar una vegada en un programa de la tele, una mare li deia al seu fill "deixa de perdre el temps!" i ell li contestava "no estic perdent el temps, n'estic gaudint!!!!"

    Salutacions.

    Filadora

    ResponElimina
  2. Hola guapetona!!!!
    Valorar... No és fàcil, no t'ho creguis. Jo crec que has de fer una primera lectura, anotar què et sembla i després fer una segona lectura més acurada.
    Molt bona aquesta del nen. Hi estic d'acord!! Moltes vegades no es perd el temps, és guanya!
    Un pató.

    ResponElimina