diumenge, 9 d’octubre de 2011

DIUMENGE!

Aquest matí -malgrat ser un matí de diumenge- ha sigut força productiu. Després d'haver fet un correu electrònic -espero que força instructiu- a aquells que -en aquest repartiment diví- els ha correspost un cervell de la mida d'un cigró, m'he dedicat -per relaxar-me una mica- a fer tasques de jardineria.
Estem pròxims a l'arribada -real- de la tardor. Aquest dies de sol i bon temps que s'aproximen retardaran una mica les tasques que són pròpies d'aquesta època de l'any, però ens hem d'anar preparant per deixar les plantes arreglades per l'hivern. La caiguda de la fulla s'ha retardat una mica moltes plantes encara viuen un estiuet que -em temo- acabarà sobtadament.
Avui he relligat uns arbustos de liles que tinc emparrats a les columnes d'una glorieta. El pes de les fulles i el creixement d'aquest any els havia deixat mig deslligats. Quan caigui la fulla -i ja entrat el fred hivern- serà el moment de la poda i cal tenir clara l'arquitectura i forma desitjada en aquests arbustos.
Aviat podré collir les olives i fer-ne conserva. No és que sigui un gran coneixedor de les tècniques de conservació i adobat de les olives, però el fet de ser de collita pròpia sempre hi afegeix un plus de bon gust. Tenir una varietat d'arbres fruiters (llimoner, prunera, perera, cirerer), que donen fruit (olivera) i que no en donen (llorer), em fa visualitzar cada estació de l'any i l'evolució de les diferents plantes i arbrers. També em proporcionen "distracció" -unes vegades més plaent i d'altres no tant- i calma en els moments de tensió.
Bé, penso que ja he fet prou mèrits pel vermut d'avui. Després dinar i gran migdiada. Més tard, acabar uns quants relats (darrerament la inspiració, la imaginació i la pròpia vida són molt prolífiques en situacions kafkianes que esdevenen relats força imaginatius) i escoltar una mica de musiqueta. 
Què més es pot esperar d'un diumenge? Res més, només es pot pretendre recuperar forces -físiques i mentals- per afrontar un dilluns, amb cigronaires inclosos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada