DIUMENGE (VESPRE)

S'amaga el sol darrera els turons. El dia ha passat segons el previst i ja estic "desendollat". Demà només serà un dia de transició entre el cap de setmana i uns quants dies de descans mental preparatori. Un moment, que poso música... Ja està!

Després d'una fructífera tarda de diumenge -amb migdiada inclosa- he començar a reformar un relat del que en tenia un esborrany des de fa uns anys. Bàsicament, va d'un tipus -sense res a perdre i que concep aquesta acció com el preàmbul a la seva pròpia destrucció- que accedeix a un edifici de serveis i des de la planta superior comença a fer "neteja". Realment, són dos edificis molt semblants, però no iguals. El protagonista accedeix a un d'ells -l'edifici de les ànimes perdudes, on habita també el senyor de les "mosques"- i va fins la planta més alta. Allà sap que -per comoditat dels seus ocupants- no tindrà cap oposició. També l'hora està ben triada per assegurar la presència d'algú, combinada amb l'absència de la majoria d'ocupants de la planta. La pròpia arquitectura de la planta la converteix en un cau sense escapatòria i li facilita la labor de deixar-ho tot tancat -travant la porta d'accés- per tal que els altres ocupants de l'edifici tardin en adonar-se'n del que ha passat. Una vegada acaba amb tota la planta -tampoc és massa gran ni poblada en aquell moment- no baixa pel lloc que tothom esperaria: ho fa per un edifici contigu i així pot marxar sense que ningú se n'adoni del que ha passat. Temps total des de l'entrada a la sortida: 8 minuts (menys del que es tarda a llegir el relat). Bé, ja no explico més. Els detalls, al relat. El més costós d'aquests tipis de relats és la planificació, els detalls, la sincronització de l'acció amb les activitats de la resta de protagonistes i amb la vida pròpia d'un edifici de serveis. Una mica gore, ja ho sé, però el mercat dels relats de nimfes i rucades similars ja no és prou productiu. 

Avui, entre la munió de relats i fitxes de personatges que tinc mig començats, m'he retrobat amb la fitxa d'un personatge que ha donat mil voltes i al que he caracteritzat de mil maneres diferents: ha passat de nimfa a prostituta, de esquizofrènica a nimfòmana... I malgrat totes aquestes variacions, continua donant-me un bon resultat! A vegades, un personatge no entra i no entra. No s'hi pot fer més. D'altres, un personatge que no s'havia concebut com protagonista, mostra la seva versatilitat i la seva polivalència. El món de la creació de personatges és força curiós!

Són prop de les vuit, no tinc ganes de fer res més que esperar que comenci Frank de la Jungla, una fricada que fan a Cuatro a les 21.30 h. No és rés de l'altre món, però té un punt de simpatia, un nosequè que el fa diferent a les altres gasòfies televisives d'un diumenge a la nit. També ho podeu veure entre setmana. Tot plegat, la oferta televisiva és limita a dos o tres programes -entre ells El convidat (dilluns, 22.30 h. TV3)- que salven una mica la cara d'un mitjà que està en hores molt baixes. La vida és curta -tant com una ària que ara estic escoltant- i no la podem desaprofitar en intentar decidir coses sobre les que no tenim poder de decisió. Potser la millor opció és anar passant i evitar-nos enutjos innecessaris. Potser sí que és això, potser sí!