dissabte, 22 d’octubre de 2011

LÀNGUIDAMENT

Continua el pas del temps, lànguidament, sense cap estridència, tot esperant les pluges promeses. Música d'altres temps i un glop amb un glaçó. Pàgines arrencades -un cop les anotacions ja s'han menjat el text original- d'un esborrany que no acaba de ser rodó i al que he d'anar polint les arestes que m'hi sobren.
Espero propers dies de diversió non stop, des de la posició de privilegi que et permet el saber que el final (us aconsello veure tota l'escena) és proper i inexorable, mentre encara hi ha qui creu que cal deixar-se la pell -segons bufa el vent, és clar- per coses que pertanyen al món del surrealisme més oníric.
Qui no sap escoltar els sons del silenci, no sap copsar ni entendre el pensament i sentiment més profund d'aquells que van acumulant desenganys i frustració. Potser aquest és veritable problema del nostre món: no saber escoltar els sons del silenci. 
Escolto amb fruïció i recolliment el cant gregorià, mentre preparo noves trames i nous moviments dels personatges de l'auca. Alguns personatges han de tenir més informació -no sempre verídica i algunes vegades molt deformada, però força excitant- d'altres personatges per tal d'incrementar el nivell de tensió i contradicció en la seva interrelació. Veig com les peces del taulell d'escacs es mouen i conformen una dansa que ha d'acabar, necessàriament, amb l'esclat definitiu de les passions més primàries, acumulades durant molt de temps.
I tot això, lànguidament, mentre m'acabo un cul de got de l'elixir dels déus, pensant en les mil combinacions possibles -intentant trobar la opció més espectacular i vexatòria- per tal de fer desaparèixer un personatge indesitjable -d'aquells que resulten odiosos per se- d'una obra de la qual ja he de tancar la trama de forma definitiva, pendent dels darrers detalls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada