diumenge, 2 d’octubre de 2011

TARDA DE DIUMENGE

Què es pot fer en una meravellosa i avorrida tarda de diumenge? 
1- Llegir correus electrònics que has acumulat -en un intent desesperat que s'esborrin de forma accidental- sense llegir durant tota la setmana.
2- Reescriure per enèsima vegada aquell relat que sembla que mai acabarà de quedar del tot rodó? 
3- Fer una potent migdiada, que després no et permetrà agafar el son a la nit?
4- Mirar pel·lícules per TV, en estat de somnambulisme, prenent consciència del patetisme que s'ha instal·lat en les TV?
Francament, avui he optat per la proposta número 2. Demà es publicarà el resum mensual de premis literaris en català i estic preparat per començar a fer trameses. Per sort, en un món que sembla haver-se tornat boig i en el que la proporció, la mesura i la justa correspondència són absències memorables, encara em queda el refugi del paper i la ploma. Avui he acabat un relat -14 pàgines- sobre una franctiradora que es retroba amb un amant del passat enmig d'una guerra. Bé, no vull desvetllar més. He de presentar-lo a un concurs (15.000 €) de les Espanyes que acaba el termini el 31 d'octubre. En el fons, aquest relat té una mica d'autobiogràfic i em faria molta il·lusió poder guanyar el concurs. No és fàcil, no us ho penseu, però en pitjors trinxeres he lluitat!
Passen els dies, els mesos, els anys i cada dia frueixo més de les petites coses. Potser, a mida que em faig vell, vaig descobrint la futilitat de segons quines coses i adquireixo la seguretat d'aquells que tenen la força i la seguretat suficients per decidir si continuar o engegar-ho tot a dida. Aquesta tarda, en un dels petits descans que faig quan escric -per airejar-me- m'he mirat alguns objectes del passat. Els records d'altres temps, d'altres llocs i d'altres persones, han inundat la meva ment. He pogut comparar com feia les coses llavors i com les faig ara. Quant he canviat! M'he tornat una ombra en un dia lleganyós, malgrat estic segur que, si cal, puc retornar a aquella manera de fer. De fet, sé que aviat serà possible. Per sort, sempre escolto musiqueta dels anys 80 i això em recorda temps millors.
Demà dilluns, nova setmana i nous reptes (és una manera de dir-ho). Potser el major repte és encarar les coses amb un mínim de voluntat i bona predisposició. 
Ho deixo, he de continuar amb un darrer relat que tinc a punt d'acabar. Aquest va d'una dona que se sent desgraciada i es busca un amant. Quan descobreix que l'amant no està disposat a deixar la seva dona, ella torna amb el seu marit i no rep cap retret, només indiferència. La situació és va complicat -i posant-se psicològicament interessant- fins que ella el vol matar enverinant-lo i..... bé, aquest també és per concurs.
Un petit regal

2 comentaris:

  1. Ups!..no t'havia vist fins avui, BENVINGUT

    ResponElimina
  2. Hola guapetona!!!!
    Ens retrobem, novament.
    Sempre és un plaer retrobar-se amb tu.
    Un petó.

    ResponElimina