DISSABTE!

Sant dissabte beneit, màrtir i advocat dels que no tenim temps de fer coses a casa entre setmana. Ara, que he estat tocat per la divina providència i em puc permetre uns moments de no fer res, aprofito per escoltar una mica de musiqueta mentre escric aquestes quatre ratlles.

Durant la setmana, poca cosa destacable -o insòlita- per dir. Només he platejat -en un esborrany- tres situacions que poden donar de sí per un relat cur, per una faula o pel llibret d'una òpera bufa: 

1.- Moltes imbecil·litats, conat de rebel·lia (només posar-se en el seu lloc), amb ínfules d'enuig irreal i retorn immediat -amb disculpes incloses- a la cleda. Exhibició del vici de demanar disculpes per haver dit la veritat, mentre permanentment hi ha més manifestacions d'aquesta veritat. Res que no fos previsible! Conclusió: Alguns no s'atreveixen ni a defensar la veritat més evident.

2.- Presumpció d'anormalitat aliena: presentació del que ha fet un altre com a propi, demanda d'opinió -fins i tot a aquell que realment ho ha fet (que no sigui dit i que no s'emprenyi l'altre)- i escenificació -amb absència inclosa- de la "separació de poders", sabent que, finalment, es farà el que va decidir (sense potestat) el primer. Molt trist tot plegat! Conclusió: A cagar a la via, anormals!!!!

3.- Tot el que toca ho converteix en.... Merda (fracàs)! I malgrat això, té butlla papal per continuar amb la seva corrua de "grans èxits". Potser saber menjar bé l'orella -per dir alguna cosa anatòmica políticament correcte- substitueix qualsevol altra consideració o actuació? Conclusió: Ja s'ho faran. És recomanable una bona, sana i gratificant sessió de "teto" (per anar fent pràctiques -i dilatació- pel dia que la situació peti de veritat i/o es faci pública).

Res més "destacable" en el meu món creatiu. La vida, darrerament, és molt avorrida (o no). Per sort, sempre queda alguna activitat més gratificant - però, a vegades, no tant divertida (per surrealista, patètica i... esperpèntica)- que anar seguint la veta als "voldria, però no puc, no m'atreveixo o no en sé".

Avui continuaré passant el sedàs per aquest bloc. Estic fent una nova repassada als posts -esborranys de relats- per convertir-ne uns quants més en microrelats. Ja en queden pocs  de "verges" -d'alguns fins i tot n'he tret quatre versions diferents- i hauré de començar de deixar de viure de rendes d'aquí a pocs dies. Per sort, ja tinc fets uns nous esborranys. Situacions "esperpèntiques" en les que inspirar-me, no me'n faltaran. La vida, és una senyora molt generosa que ens proporciona moltes històries als que ens dediquem a transformar la realitat -o a inventar-nos històries- en relats que fan pensar o somniar als altres. 

De moment, poca cosa més. Només calma, molta calma! Fins i tot massa...