dijous, 27 d’octubre de 2011

LECTURES ESTÚPIDES-RAONAMENTS INTEL·LIGENTS

Mentre encara la noia garçon al cap, aquest vespre m'he dedicat a fer una successió de coses que considero intel·ligents: tancar el correu -total, per llegir segons quines mentides insolents, no val la pena-,  "jugar" una mica amb la meva nova "joguina" i començar -i acabar- un nou llibre: La traición del vampiro, del Raven Hart. Només faré un comentari: si alguna vegada us doneu un cop al cap i, mig desorientats, entreu en una llibreria, mai -repeteixo amb èmfasi- mai, compreu aquesta tifa a la que anomenen llibre. Malgrat això, em serveix per fer un símil exemplaritzant amb aquest títol tan original que l'adorna. Anem per parts: què és un vampir? Doncs algú que viu de la sang dels altres. És a dir, si no té la sang d'algú altre, mor. Què és una traïció? Doncs la violació de una fidelitat. A qui pot -o necessita, per sobreviure- tenir fidelitat un vampir? A aquell que li ofereix la seva sang per tal d'alimentar-lo i fer que continuï viu. Què li pot passar a un vampir -acostumat a viure de la sang dels altres- si traeix a qui li proporciona aquesta sang? Fàcil: es mort en la pitjor de les agonies. Bé nens i nenes, fins aquí la lliçó d'avui!
Penso que havia comentat que em feia molt de mal l'esquena, no? Val doncs ara, a més, se m'han inflat els ous -en sentit figurat, afortunadament- de veure com el triler fa content el seu petaner. Ho sento, hi ha espectacles que no estic disposat a veure -segons em deia algú aquesta tarda- pel seu caire vomitiu i -jo afegiria- per apologia de la zoofília. Aquí queda dit. Només això. Ara ja ha passat el moment de les paraules: no cal dir-ne més i tampoc serveixen de res. Fins aquí les paraules!
Per sort, demà ja és divendres i darrera seu vindrà un cap de setmana llarg, només interromput per un dilluns se sola presència. Acabo de veure un vídeo que m'ha tramés una amiga. Maco, molt maco! Tant com la protagonista: una noia garçon que m'encanta. Tant com la meva amiga: una personeta amable i simpàtica, que em concedeix el privilegi i em fa el favor de recordar-me que encara queda gent per la que val la pena continuar. La resta? La resta és això: la resta! (Per si algú, de reflexes lents i matèria gris escassa, no ho ha entès, em refereixo a l'operació aritmètica. Bé, era un joc de paraules...)

5 comentaris:

  1. La personeta amable i simpàtica sóc jo?

    Salutacions.

    Filadora

    ResponElimina
  2. Personeta... Mecatxis!!
    :)

    S.

    F.

    :D

    ResponElimina
  3. Dit sia amb tot el meu respecte i afecte.
    Un pató, personeta!

    ResponElimina
  4. Sabia que m'hauries contestat! :P
    :D

    S.

    F.

    ResponElimina