Cada dia ho veia més clar i les coses no pintaven gaire bé per en Gusi i la Montse Mar. Ara, en Pol, havia descobert de què anava tot plegat i estava en condicions de provar-ho. Tenia tots els documents que avalaven la "teoria de la conspiració". Dates coincidents, documents interns que desvetllaven accions il·legals i il·legítimes, manipulacions, mentides, interessos creats, reaccions a destemps que demostraven un interès personal, etc. Tot apuntava a una manipulació i a una fugida endevant com a conseqüència de fer les coses mal fetes. Un atac de banyes d'en Gusi ho havia desfermat tot i la resta.... la resta havia estat un gran despropòsit de falsetats per anar allargant el tema i no enfrontar-se amb la realitat.
La Montse Mar, si pogués, ho esborraria tot i continuaria la seva vida. Una vida que se li havia complicat molt i que encara es podia complicar més. Si per ella fos, trucaria en Pol i ho solucionarien en dos minuts. Només tenia un petit inconvenient: en Gusi. Ell encara patia l'atac de banyes i una retirada de la Montse Mar el deixaria en un mal lloc. La Montse Mar estava atrapada i veia que tot aquest tema ja estava arribant al seu fi. Ara ja no hi havia una causa per allargar-lo més i el gran dia no tardaria en arribar. Aquell dia es descobriria tot el pastel i, a més, la seva situació personal i professional es podia veure seriosament compromesa.
Només hi havia una opció per no fer-se mal. No n'hi havia mil, només una. La manera de no fer-se mal era retractarse de les seves paraules, que mai podria provar, i esperar que en Pol, que ella coneixia molt bé i sabia que, molt en el fons, encara li quedava una mica de comprensió i podia entendre que tot plegat s'havia produït per un mal moment d'ella, decidís passar pàgina.
No ho tenia fàcil, però sabia que ningú més que ella rebria les conseqüències de la seva mentida. Havia intentat fet molt de mal, personal i professional, a una persona i ara no podia anar més enllà. Ara era l'hora de la veritat i no tenia res en que recolzar la seva mentida.
Finalment, va prendre una decisió i, amb molta ànsia, va pensar en trucar en Pol. Això no podia arribar al final, ho havia de parar abans que tothom s'adonès de la seva fragilitat argumental i que les conseqüències fossin irreparables. Un mal moment el té qualsevol i ella també el podia tenir, es va dir ella.
No va dir res a en Gusi i va trucar en Pol. Encara conservava el seu número i va escapar-se un moment a una cabina telefònica. D'aquesta manera no podrà dir que era jo que el trucava, va pensar... Dit i fet, una trucada, dos, tres, quatre......nou, deu i salta el contestador amb la letania de "deixeu un missatge..." Merda!!!, va pensar. I ara què? ho torno a intentar o...? Va esperar-se un moment i ho va tornar a intentar. Una trucada, dos, tres, quatre..."Diguim", va respondre una veu greu. Ella va....
Bé, què penseu que contestarà ella? I en Pol?, com creieu que reaccionarà? Vinga, feu comentaris i ajudeu-me a acabar amb el relat. Jo ja ho tinc escrit però vull tenir més versions per tal de fer un mix entre totes. Ja sabeu companys si el comentari és curt, feu-lo aquí. Si, pel contrari és llarg, feu-me un correu.
Una abraçada a tots.
La Montse Mar, si pogués, ho esborraria tot i continuaria la seva vida. Una vida que se li havia complicat molt i que encara es podia complicar més. Si per ella fos, trucaria en Pol i ho solucionarien en dos minuts. Només tenia un petit inconvenient: en Gusi. Ell encara patia l'atac de banyes i una retirada de la Montse Mar el deixaria en un mal lloc. La Montse Mar estava atrapada i veia que tot aquest tema ja estava arribant al seu fi. Ara ja no hi havia una causa per allargar-lo més i el gran dia no tardaria en arribar. Aquell dia es descobriria tot el pastel i, a més, la seva situació personal i professional es podia veure seriosament compromesa.
Només hi havia una opció per no fer-se mal. No n'hi havia mil, només una. La manera de no fer-se mal era retractarse de les seves paraules, que mai podria provar, i esperar que en Pol, que ella coneixia molt bé i sabia que, molt en el fons, encara li quedava una mica de comprensió i podia entendre que tot plegat s'havia produït per un mal moment d'ella, decidís passar pàgina.
No ho tenia fàcil, però sabia que ningú més que ella rebria les conseqüències de la seva mentida. Havia intentat fet molt de mal, personal i professional, a una persona i ara no podia anar més enllà. Ara era l'hora de la veritat i no tenia res en que recolzar la seva mentida.
Finalment, va prendre una decisió i, amb molta ànsia, va pensar en trucar en Pol. Això no podia arribar al final, ho havia de parar abans que tothom s'adonès de la seva fragilitat argumental i que les conseqüències fossin irreparables. Un mal moment el té qualsevol i ella també el podia tenir, es va dir ella.
No va dir res a en Gusi i va trucar en Pol. Encara conservava el seu número i va escapar-se un moment a una cabina telefònica. D'aquesta manera no podrà dir que era jo que el trucava, va pensar... Dit i fet, una trucada, dos, tres, quatre......nou, deu i salta el contestador amb la letania de "deixeu un missatge..." Merda!!!, va pensar. I ara què? ho torno a intentar o...? Va esperar-se un moment i ho va tornar a intentar. Una trucada, dos, tres, quatre..."Diguim", va respondre una veu greu. Ella va....
Bé, què penseu que contestarà ella? I en Pol?, com creieu que reaccionarà? Vinga, feu comentaris i ajudeu-me a acabar amb el relat. Jo ja ho tinc escrit però vull tenir més versions per tal de fer un mix entre totes. Ja sabeu companys si el comentari és curt, feu-lo aquí. Si, pel contrari és llarg, feu-me un correu.
Una abraçada a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada