dijous, 25 de juny del 2009

L'AMIGA D'EN JOSE I ALTRES HISTÒRIES.

Avui m'he retrobat amb una vella amiga i candidata a ser beneïda amb tota la meva atenció. Ja fa anys que ens coneixem i sempre he tingut una especial debilitat per aquesta amiga. No és una noia de masses llums, més aviat de poques, però intenta ser agradable i, si no fos tant pesada, ho aconseguiria.
Crec que ens tornarem a veure. Sé que fa poc ha acabat una relació amb un tal José, relació que em sembla que només ha existit en la seva imaginació, i penso que ja és hora de fer valer les meves cartes. Potser seria bona idea dinar un dia, per exemple el dissabte, i poder parlar amb tranquil·litat.
Aquesta noia té una imaginació desbordant, graciosa i que va més enllà del que és raonable pensar d'una persona de la seva edat. Bé, ja m'està bé. Tampoc vull casar-me amb ella. Em consta que ella també té ganes d'iniciar una relació -desconec si formal o informal- amb algú que sàpiga entendre el seu món de llum, fantasia i il·lusió.
Jo penso que sóc un bon candidat. M'importen ben poc les seves fantasies, no vull cap tipus de relació formal i només pretenc la relació física esporàdica. Penso que això és una mica el que també vol ella. No crec que ara vulgui embarcar-se en una relació formal -ja n'ha tingut més d'una i sempre han acabat com el Rosari de l'Aurora- ni en res que s'assembli a això.
Avui també he sentit el pessigolleig de la insinuació d'una altra dona -Amazona pels amics- que ha estat parlant-me de totes les seves cuites existencials en un món que no la comprèn. Algunes vegades penso que, malgrat em coneixen prou a mi i les meves pretensions, em prenen com el psiquiatra barat que els hi arregla la vida amb una sola conversa. No és mala candidata a gaudir de les meves atencions, però penso que seria molt fort iniciar alguna cosa amb ella. Sempre hi he mantingut una relació amor-odi prou estranya i seria extraordinari el que acabessim fenet alguna cosa junts. No sé, m'ha mirat d'una manera que no és massa normal i, a més, s'ha insinuat clarament. Esperaré a veure si repeteix la seva insinuant proposta.
En definitiva, ha estat un gran dia. El meu ego s'ha elevat a cotes insospitades fa uns dies. Hauré d'esperar com s'esdevenen aquest temes i com finalitza tot plegat. Ja us aniré informant com evolucionen aquestes històries.
Música: Chambao (que sí, que són bons) i Chris de Burgh

2 comentaris:

  1. Benvolgut Excorcista,

    i no et cansa, tot plegat?

    ResponElimina
  2. Hola Nets,
    si, em cansa molt. Saps què passa? Sempre he tingut l'habilitat de cansar el cansament...
    Un petó.

    ResponElimina