LA PUTETA PRENYADA.

A la vida, sempre hem de trobar algú que es dedica a intentar tocar-nos allò que no sona. Quan coincideix que té un caràcter histriònic, amb repunts histèrics, més propis d'un adolescent que d'una persona ja madura, ens trobem davant d'una puteta prenyada.
Aquest tipus d'individus solen tenir una cosa en comú: són -o, millor dir, es creuen- perfectes. Aquesta perfecció que els adorna fa que es pensin que tothom els enveja i, en conseqüència, que el món sencer està contra d'ells. Només es recolzen en una persona a la que afalaguen, divinitzen i davant de la que s'humilien d'una forma roin i miserable. La resta del món està per sota d'ells i es dediquen a demostrar a tothom que ells són els ideòlegs, gurus i líders espirituals d'aquesta única persona a la que veneren.
Tots n'hem conegut un d'aquests personatges i, malgrat es creuen perfectes, solen ser capritxosos, dèspotes, manipuladors, ganduls i uns mitja nena. Els seus atacs d'histerisme consisteixen en una explosió de nervis, excitació i crits envers el proïsme que no té cap justificació, en una actitud més pròpia d'una "loca" que d'un ésser racional, arribant a un grau de patetisme absolut. En aquell moment, en el que es creuen posseïdors de la veritat absoluta, són capaços de fer una muntanya de la cosa més insignificant i traslladar totes les seves frustracions al camp de l'enfrontament personal. Un enfrontament, sigui dit de pas, totalment estèril i que només els reporta, amb el temps, una úlcera d'estómac.
Una altra de les característiques d'aquests elements és que són allò que en diuen uns "quiero y no puedo", és a dir, voldrien fer coses que fan altres, però davant d'una evidència absoluta de la seva manca de capacitat i voluntat, han de destacar per coses que no costin esforç ni diners. És l'única manera de destacar en alguna cosa. Només aconsegueixen coses en base a l'amiguisme, el rastrerisme, la pròpia humiliació i submissió, i una capacitat desmesurada de fer venir bé les coses per tal de potenciar les seves inexistents, però imaginàries, virtuts i intentar desprestigiar a aquells que si que tenen voluntat i capacitat, i han aconseguit el que són i el que tenen amb esforç.
L'enveja se'ls menja, no els deixa viure, els hi domina la voluntat i la vida. Normalment, són víctimes d'unes frustracions personals molt importants (un germà o familiar que ha progressat més que ells a la vida, una vida familiar que els demostra que no han fet res de bo a la vida, la manca absoluta d'autoritat, respecte i prestigi en el seu entorn familiar, una situació laboral totalment artificial i que es basa en la conjuntura del moment però que pot ser canviant i molt inestable, haver basat la seva vida en el favor o en la submissió per tal d'aconseguir el favor de qui realment té el poder, etc).
En fi companys, tenim una puteta preyada i que, a més, es considera la cosa més perfecte, sublim i divina que ha parit mai ningú. Bé, ja li regalarem unes plataformes, una perruca (sempre he dubtat si ja en portava), que es posi algun vestit de lluentons i sempre li quedarà una meravellosa carrera com a drag queen... ell mateix...

Dedicat al meu amic Àlex, qui feia servir aquesta expressió de "puteta prenyada" junt amb un to irònic i sarcàstic que mai he pogut igualar. Mai t'oblidaré, amic.