"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem.
Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai
no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem."
La pell freda. Albert Sánchez Piñol
Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai
no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem."
La pell freda. Albert Sánchez Piñol
Un lloc qualsevol, un dia qualsevol, a una hora qualsevol...Música de Santana de fons, meravellosa guitarra i un got de whisky a la mà. Penso en tot plegat i arribo a la conclusió definitiva: res mereix la meva preocupació. Moltes decepcions de darrera hora m'han fet veure les coses d'una altra manera. Em qüestiono moltes coses que eren inqüestionables i que mai hauria dit que eren així.
Els silencis, els teus silencis són el que més m'han fer canviar d'opinió. Aquesta maleïda indefinició, aquest voler quedar bé amb tothom -cosa impossible, d'altra banda- és el que m'ha obert la ment a altres possibilitats. No ho sé... potser constatar que no m'has dit tota la veritat, que no has tingut la mateixa sinceritat que he tingut jo amb tu, ha estat el que m'ha fet decidir.
No t'ho diré -seguint la teva mateixa manera d'actuar- però tu ho esbrinaràs. No estem tant lluny, estem més a la vora del que podria semblar. Ja t'ho faràs, tu i la teva cort d'acollonits llepaculs.
La vida són quatre dies i n'he consumit molts fent el que ningú hagués fet. Ara s'ha acabat. Si són tant bons, que t'ho facin ells. T'agraeixo això si, que en mig de tanta hipocresia, de tant en tant, hagis tingut el valor de seguir-me la veta quan més ho necessitava. Ara me'n adono que només ha estat això, seguir-me la veta. Allà tu i la teva consciència!!!.
Segurament, t'hauràs pensat que mai sabria aquest doble joc que has estat fent. Amb qui et creies que estaves tractant?. Potser et pensaves que jo era un d'aquests nenets amb els que tens costum de tractar? Saps, ja passo de tu, dels teus enganys i de la teva obsessió malaltissa per ser la millor persona del món.
Només vull que sàpigues una cosa: ho vaig saber des del principi. Hi va haver un detall del teu comportament que em va fer sospitar, vaig dir-te una cosa que era mentida per tal de provar-te i aquesta mentida va tornar a mi. Has intentat jugar amb mi durant aquest temps i t'has pensat que jo no ho sabia. M'és igual, de veritat. Només em sap greu haver-te donat la meva confiança i haver-te permès que la traïssis.
Adéu, això ja s'ha acabat. S'ha acabat per sempre, jo no sóc com tu. A mi no m'importa quedar bé o quedar malament, sobretot, amb tu.
Fins mai...
Carta a una mala persona. Una d'aquelles que ens xuclen la vida, l'exprimeixen i ens la retornen buida. A la vida, a vegades en trobem i sempre s'ha de tenir preparada una carta... per si de cas.
Els silencis, els teus silencis són el que més m'han fer canviar d'opinió. Aquesta maleïda indefinició, aquest voler quedar bé amb tothom -cosa impossible, d'altra banda- és el que m'ha obert la ment a altres possibilitats. No ho sé... potser constatar que no m'has dit tota la veritat, que no has tingut la mateixa sinceritat que he tingut jo amb tu, ha estat el que m'ha fet decidir.
No t'ho diré -seguint la teva mateixa manera d'actuar- però tu ho esbrinaràs. No estem tant lluny, estem més a la vora del que podria semblar. Ja t'ho faràs, tu i la teva cort d'acollonits llepaculs.
La vida són quatre dies i n'he consumit molts fent el que ningú hagués fet. Ara s'ha acabat. Si són tant bons, que t'ho facin ells. T'agraeixo això si, que en mig de tanta hipocresia, de tant en tant, hagis tingut el valor de seguir-me la veta quan més ho necessitava. Ara me'n adono que només ha estat això, seguir-me la veta. Allà tu i la teva consciència!!!.
Segurament, t'hauràs pensat que mai sabria aquest doble joc que has estat fent. Amb qui et creies que estaves tractant?. Potser et pensaves que jo era un d'aquests nenets amb els que tens costum de tractar? Saps, ja passo de tu, dels teus enganys i de la teva obsessió malaltissa per ser la millor persona del món.
Només vull que sàpigues una cosa: ho vaig saber des del principi. Hi va haver un detall del teu comportament que em va fer sospitar, vaig dir-te una cosa que era mentida per tal de provar-te i aquesta mentida va tornar a mi. Has intentat jugar amb mi durant aquest temps i t'has pensat que jo no ho sabia. M'és igual, de veritat. Només em sap greu haver-te donat la meva confiança i haver-te permès que la traïssis.
Adéu, això ja s'ha acabat. S'ha acabat per sempre, jo no sóc com tu. A mi no m'importa quedar bé o quedar malament, sobretot, amb tu.
Fins mai...
Carta a una mala persona. Una d'aquelles que ens xuclen la vida, l'exprimeixen i ens la retornen buida. A la vida, a vegades en trobem i sempre s'ha de tenir preparada una carta... per si de cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada