Em llevo mig adormit, els whiskys i la conversa d'ahir fins a la matinada amb amics m'han deixat fet pols. Obro el bloc i em trobo una nova activitat de la Comtessa d'Angeville. Ufff, nena... Tu si que saps fer-ho!!!. Saps com donar un bon despertar a un home. Llevar-te en estat de semi-xoc i trobar-te -així ho suposo- a la comtessa tapant-se els pits - exquisits, pel que s'intueix- en una meravellosa imatge a contrallum. Desprès d'extasiar-me veient una nova meravella de la natura, aconsegueixo, producte d'aquesta impressió, fer que torni a funcionar el meu cervell i començo a llegir el seu article.
Si, tens raó, no hi ha res com el contacte humà, pell amb pell, per a donar la tonicitat adequada a la pell. Deixem-nos de mariconades vàries -cremes hidratants, llets estranyes, remeis artificials- i tornem a la natura pura i dura. Suor, suor i prou. Suor de cos treballat per la pràctica del sexe, del plaer més absolut.
Tens raó, molta raó. A vegades, notem a faltar les carícies, les carícies que ens anuncien suaument que fruirem d'un moment plaent. Les carícies que ens fan esglaiar en el no-contacte semblant a una descàrrega d'electricitat estàtica. Les carícies que ens comencen a fer salivar pensant en el moment de glòria que les seguiran, en els gemecs, sospirs i crits que anunciaran l'èxtasi més absolut. Són aquells moments amb data de caducitat i que hem de renovar cada vegada que ens regenerem l'epidermis practicant sexe.
Benvolguda.... jo també necessito el contacte de la pell i les carícies. De fet, tothom ho necessita. Suposo que ara em quedaré intentat imaginar con són les teves...
Benvolguda.... jo també necessito el contacte de la pell i les carícies. De fet, tothom ho necessita. Suposo que ara em quedaré intentat imaginar con són les teves...
Em fa especial gràcia l'etiqueta del comentari VIDES EXEMPLARS.
ResponEliminaLa foto és més cosa de qui la va fer que de qui posa...