IMPRESSIÓ A MIG MATÍ

Em llevo mig adormit, els whiskys i la conversa d'ahir fins a la matinada amb amics m'han deixat fet pols. Obro el bloc i em trobo una nova activitat de la Comtessa d'Angeville. Ufff, nena... Tu si que saps fer-ho!!!. Saps com donar un bon despertar a un home. Llevar-te en estat de semi-xoc i trobar-te -així ho suposo- a la comtessa tapant-se els pits - exquisits, pel que s'intueix- en una meravellosa imatge a contrallum. Desprès d'extasiar-me veient una nova meravella de la natura, aconsegueixo, producte d'aquesta impressió, fer que torni a funcionar el meu cervell i començo a llegir el seu article.

Si, tens raó, no hi ha res com el contacte humà, pell amb pell, per a donar la tonicitat adequada a la pell. Deixem-nos de mariconades vàries -cremes hidratants, llets estranyes, remeis artificials- i tornem a la natura pura i dura. Suor, suor i prou. Suor de cos treballat per la pràctica del sexe, del plaer més absolut.

Tens raó, molta raó. A vegades, notem a faltar les carícies, les carícies que ens anuncien suaument que fruirem d'un moment plaent. Les carícies que ens fan esglaiar en el no-contacte semblant a una descàrrega d'electricitat estàtica. Les carícies que ens comencen a fer salivar pensant en el moment de glòria que les seguiran, en els gemecs, sospirs i crits que anunciaran l'èxtasi més absolut. Són aquells moments amb data de caducitat i que hem de renovar cada vegada que ens regenerem l'epidermis practicant sexe.
Benvolguda.... jo també necessito el contacte de la pell i les carícies. De fet, tothom ho necessita. Suposo que ara em quedaré intentat imaginar con són les teves...