divendres, 26 de juny del 2009

ESTAR CANSAT

Ahir, la Nets de Junh em va fer un comentari al bloc. Em preguntava si no estava cansat de "tot plegat". Això mereix un post. Mira, avui m'ha donat per aquí...
Primer, hauríem de definir "tot plegat". Crec que la Nets es refereix a la vida en general, a tot allò que ens crea un malestar diari, ja sigui en la seva vessant física o mental, i que preferiríem estalviar-nos.
El cansament físic té remei, és fàcil de solucionar: descanses i ja està. El cansament mental o psicològic és el més problemàtic. Aguantar, d'una forma continuada, situacions desagradables que un no ha provocat, amb l'agreujant de ser situacions totalment surrealistes, es fa una mica cansat. També és molt desagradables aguantar les xorrades i tonteries de gent que no té ni dos dits de front.
Aquestes situacions només es poden controlar amb una gran força moral i amb impermeabilitat a tot el que no sigui important. Sempre he afrontat aquestes situacions pensant allò que diu "Más se perdió en Cuba y volvieron cantando" o "Si té solució, perquè et preocupes? I si no té solució, perquè et preocupes?".
Hi ha unes situacions molt més greus, que ens afecten personalment, en el nostre àmbit privat, afectiu i vital. Aquestes situacions només es poden afrontar amb força de voluntat i fent que el propi cansament sigui la nostra força. Tinguem en compte que aquestes situacions es basen en sentiments molt bàsics i viscerals (amor, odi, pena, etc). La força es treu del cansament amb la confiança de que sempre queda un motiu per a lluitar, un motiu per a viure, una raó per a continuar tenint la nostra pròpia identitat i dignitat.
La resta són històries per a no dormir. Tots tenim la nostra força interior i és en aquests moments difícils i de cansament quan hem de demostrar que la tenim.
Jo, d'aquí una estona, aniré a descansar físicament. Mentalment, ja veurem...

Música: Luciano Pavarotti (diverses peces d'opera. Genial !!!)

1 comentari:

  1. i si amb això no n'hi ha prou, sempre quedaran els llibres de coaching i en Jorge Bucay.

    ResponElimina