DIUMENGE DE PASSIÓ...I RECORDS.

Fa una estona que m'he llevat. Encara mig adormit, miro el correu i tinc un avís de que la Comtessa ha deixat un comentari al bloc. El llegeixo i li deixo un comentari al seu bloc. Tot correcte.
Penso en aquesta nit passada i en la vida, en la meva vida. Faig balanç i descobreixo que no tinc cap cosa, de les que volia fer, que em quedi per fer. He viscut intensament, sense descans, sense pensar-me les coses dues vegades. Amb tota la passió he fet la meva feina, he viscut les meves relacions i he fet tot allò que he pensat que havia de fer.
Mai he dubtat a l'hora de fer la maleta i marxar, per feina, a Iraq, a El Salvador, a Kosovo, a Bòsnia, a Afganistan, a Kuwait i, encara que per poc temps, a Guinea Equatorial. No hi he estat per aquest ordre, ni només una sola vegada. He gaudit molt però també he treballat molt. Em venen al cap els records de la gent que va quedar pel camí i que eren autèntics amics.
Un moment de silenci canta Loquillo "Cadillac solitario". Quant m'identifico amb aquesta cançó!!!!. La meva vida ha estat així, viscuda intensament, sense concessions, exprimida al màxim i sense cap remordiment. En llocs inimaginables i en situacions totalment estrambòtiques. El divendres a la nit, en una conversa d'amics, algú em va qualificar, de bon rotllo, de psicòpata. Bé, no és exactament això. Aquesta persona es referia a aquesta capacitat meva de fer allò que dic, en no tallar-me ni un pèl. En no fer-me enrere davant de res ni de ningú. D'aquest despreci que tinc, des de fa anys, per la vida.
Ara escolto els mítics Toreros Muertos... sense comentari. Tingueu en compte que els següents seran Paràlisis Permanente....
Com us deia, recordo amb nostàlgia aquella època, el no pensar en tots els riscos que corríem, ni en el perill que comportava cadascuna d'aquestes operacions. S'ho va valer, us ho puc assegurar. Vam madurar tots molt de pressa, per necessitat i per una consciència d'aprendre unes coses que només havíem vist fer a altres en pel·lícules (la majoria fictícies).
Vaig a fer una mica de ressopó, una clareta i unes braves, que ja tinc una edat i m'he de començar a cuidar.... potser més tard ja continuaré....

**********************************

Ja torno a ser aquí. Les braves, estupendes. També hi he afegit uns taquets de pernil i unes olives farcides. Una clareta, llarga i fresca, que avui fa molta calor...
Com us deia -com sou! En la meva absència ja heu fet dos comentaris- n'estic prou satisfet de la meva vida. Per cert, Lupus, això d'aquest comentari d'aquell "recli" no m'ho havies dit mai. Què cabron!!!. Jo sempre seré el mateix, amic, el dia que no sigui com sempre he sigut o no em deixin ser així, ja no valdrà la pena viure. Ja no seré jo... He vist l'altre comentari teu i has estat una mica indiscret amb això del meu sobrenom.
Tapes, tu també t'has unit a la festa, com ets!!!. Demà m'expliques això d'aquesta amiga meva. Ja saps que m'interessa. Del tema del correu amb la foto, no em preocupa en absolut. De fotos jo en tinc més... i més escandaloses. A més, com tu dius, jo no he de donar explicacions a ningú de la meva vida privada. D'altres si que ho han de fer.... aquesta és la seva gran pena, no la meva.
Bé, per avui ho deixo aquí. Ara em faré una sessió de musiqueta (Manà, Rammstein, Nirvana, Heroes de silencio i, finalment, alguna coseta de Coldplay. Tot això sota la prunera del jardí de casa i amb un bon whiski, mentre espero que refresqui i pugui anar a dormir.....