dilluns, 1 de juny de 2009

DESPRÈS DE LA TEMPESTA SEMPRE SURT EL SOL.

Uns amics d'en Pol li van fer arribar uns documents molt interessants. Feien referència a l'inici de tot plegat. En Pol va examinar els documents i va diseccionar-los metòdicament, treient-ne tot el suc possible, com sempre ho feia. Era un correu electrònic i quatre escrits. Tots eren prou interessants. En un hi havia anotacions d'en Palma, del seu puny i lletra i la seva signatura a sota. Resultava força curiós que donés l'ordre de fer una cosa que no estava legitimat a fer. De fet, en un altre escrit demanava a qui tenia aquesta legitimació que autoritzés aquesta ordre. Només hi havia un petit inconvenient: ell donava l'ordre el dia abans de demanar-ho a qui podia autoritzar-ho. Les dates mai havien estat el fort de l'amic Palma i aquesta no era una excepció. És a dir, acabava de donar una ordre il·legítimament i, per suposat, il·legalment.
El document més interessant era el correu d'en Gusi. Quina gran creació literària!!!. Com es mullava aquest noi!!!. Quines afirmacions i acusacions tant concretes!!! Com li costaria poder-les provar!!!!. Tot un geni....
Aquest document només tenia diversos errors: feia afirmacions i acusacions que ell mateix, dies desprès, desmentia o assignava a la llengua fàcil d'una amiga seva. Havia passat de tenir el coneixement de l'oracle, estant en possessió de la veritat absoluta i saber com estava tot, a parlar per boca d'una altra persona. Ell no havia vist res, és a dir, "a mi que me registren". Si que esmentava, en el seu segon escrit el tema de la gelosia. Curiós, molt curiós. Potser algun dia ens explicarà a tots plegats quina és la naturalesa de la seva relació amb la protagonista...
Magnífic!!!, Extraordinari!!!. Com pot una persona explicar uns fets, quan no és a ell a qui li toca fer-ho, adduint la gran amistat que l'uneix a un dels protagonistes i no atrevir-se a esmentar el seu nom? Com pot fer-ho a esquenes (això és totalment increïble) d'aquesta persona i sense el seu consentiment?
És evident i notori l'apassionament en la redacció d'aquest correu. Què maco li havia quedat!!!. Semblava Sant Jordi matant el drac!!!. Hi podia haver afegit alguna poesia d'amor per a la seva estimada però no, ell es va decidir pel refranyer popular (mal transcrit, tot sigui dit). Només hi va haver una cosa que va trencar tots els plans: no va tenir l'efecte esperat i la seva patrocinada va haver de donar la cara. A partir d'aquest moment és quan comença la fugida endavant, tota la concatenació de despropòsits i la corrua de mentides. Ja no es tracta d'emprendre accions per esclarir uns fets. Ara ja es tracta d'inventar-se fets per tal de justificar unes accions sense cap fonament.
Això passa, amics meus, quan es ven la pell del drac abans de matar-lo. Perdó.... era la pell de l'ós, però vistes les llicències literàries sobre el refranyer que es permet en Gusi, crec que jo també puc permetre-me-les. He posat drac per tal de fer-ho avinent amb allò de Sant Jordi matant el drac. S'ha de ser coherent en els relats, encara que siguin fantàstics.

Vinga nois i noies, ara ja teniu una mica de tema per a fer-me comentaris i aportar idees per a continuar el relat. Tinc més teca però la guardo per a un altre article. De moment ja us he donat unes pinzellades generals de tot això. Em guardo el més important per tal de continuar fent sorprenent aquest relat. Oi que no deixo mai de sorprendre al personal? Darrerament estic d'una creativitat pujada i no paren de voltar-me articles pel cap (el futur d'en Palma, el futur de la Barragana, el futur de la Montse Mar, el futur d'en Gusi, el futur d'en Paco Porras i un parell de reaccions inesperades) ja n'anirem parlant. Una abraçada a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada