dimecres, 17 de juny del 2009

LA MATANÇA DE...... TEXAS?

Encara conservo el meu esperit i la meva força. Desprès de dues nits en les que quasi bé no he pogut dormir, avui a la tarda, sense dinar, he agafat la serra elèctrica i he retallat, per dalt i pels costats, els 50 metres de xiprers posats en línia que hi ha a la balla exterior de casa meva. Quatre hores i mitja de feina. Havíeu d'haver-me vist en bermudes, tors nu, i xancles. Tot un espectacle.
Mentre els tallava -quatre hores i mitja donen per molt- pensava en moltes coses. La primera, i que m'ha fet riure interiorment, ha estat aquella imatge de la pel·lícula "La matança de Texas", en la que hi surt aquell psicòpata amb una serra mecànica. Per un moment m'ha semblat que era jo mateix. Poc desprès he pensat en com ha passat el dia i en quina valoració n'havia de fer. Bé, ha estat un dia estrany, gris, sense res a destacar si no fos per un petit detall... una dona ha mort, prop del lloc on he treballat avui, atropellada per un tràiler. Més que atropellar-la, li ha passat per sobre amb totes les seves rodes. Un espectacle dantesc només apte per gent avesada a veure accidents i morts.
També he notat fredor, molta fredor. La sinceritat té aquestes coses... n'hi ha que no saben apreciar el que val... i t'ho tenen en compte. Potser amb aquestes persones és preferible no dir-los res i esperar que s'escornin contra la paret ells solets...
Per cert, no us he dit la música que escolto: avui toca Depeche Mode i Parálisis Permanente.
Un moment, ara torno. Vaig a preparar-me algun reconstituent, el que en atenció als meus mèrits diaris em correspon i em concedeixo.

*****************************

Perdoneu, però la cosa s'ha allargat una mica. Sabeu què passa? Que amb això de no dinar, tenia gana i com que fa molta calor, he fet un Martini extra dry amb sifó, unes patates fregides, unes almejes (de mar), uns taquets de pernil, unes anxoves i una mica de pop amb salsa americana. La vida, com ja us he dit moltes vegades, és dura, jo ja tinc una edat i m'he de cuidar... Ara si, ara toca el whisky que em correspon i que em concedeixo. Avui és del bo. La meva mare ha fet un acte piadós i, en un acte que només fan les mares, m'ha anat a buscar unes botelles de bon whisky que jo havia encarregat a la botiga de licors en la que sempre hi compro les begudes més selectes. Primer glop..... uhmmmm, genial!!! Aquestes botelles eren una recomanació de l'Àngel, el propietari de la botiga de licors. Jo no coneixia aquesta marca, però ell me les va recomanar i va encertar-ho.
Bé, nois i noies, continuo amb el llibre. Ara és quan tinc més feina en rematar-lo. Us deixo fins demà. Avui, encara que no pugui dormir (espero que si) em concentraré en el llibre. Vull acabar-lo i, si puc, publicar-lo al setembre o octubre. Per fi hauré acabat "La barragana del director", que he subtitulat "Folleu, folleu, que el món s'acaba".
Fins demà guapetons....

PS: Tapes, ets un cabró!!!! Abans d'ahir (o era ahir?) em vas fer arribar una foto molt bona, avui dues de la platja en semi-boles i dues d'aquell "picadero".... potser en tens 200 de fotos i, mica en mica, me les aniràs enviant? No seria possible enviar-me-les totes juntes? Ho dic per fer-me una idea de tot el tema... De totes maneres, moltes gràcies... t'ho estàs currant. I gràcies al teu amic, moltes gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada