Fa molta calor, massa calor, excessiva calor. Potser el fet que fa dos dies que quasi bé no dormo, accentuï més aquesta sensació. No dormo, i no és per la calor. Masses coses al cap i masses coses en les que pensar. Quan pateixes l'oblit d'aquells que tu mai oblides, et sap greu, molt greu. Deixem-ho, no val la pena. Ja s'ho faran.
Avui dia per oblidar. Encara no eren les 2 de la matinada que ja estava despert. M'havia ficat al llit a les 12 de la nit i, de sobte, una veu m'ha despertat. Ha arribat un moment que ja hi hauria d'estar acostumat... però no, no m'hi acostumo i penso que mai m'hi acostumaré.
Perdoneu, he posat una mica de música: Numb de Linkin Park. Sóc incapaç d'escriure sobre les meves penes i alegries sense música. És un dels altres vicis que m'adornen. Apunteu, apunteu... "mentre escriu, escolta música" i ahir va dir que li "encanta el gelat". Potser us serveix d'alguna cosa. Però no sabeu el pitjor... faig repetir les cançons i -és que sóc un viciós!!- llepo la cullera del gelat. Tot un vici!!!!
Bé, continuem... com us deia...tota la nit sense dormir. I quan no puc dormir llegeixo i escric molt, de forma desaforada, compulsiva... Fins a les 5:00 h. en que em faig -i em bec- la cafetera de 6 tasses i em fumo dos cigarrets, o tres, o quatre. I apago els cigarrets en un cendrer on ja ha mort un paquet sencer que m'he fumat durant la nit i matinada.
Finalitzat el ritual autodestructiu, dutxa i afaitada mentre continuo escoltant la veu a l'habitació del costat. Mentre m'afaito comprovo el volum de les bosses de sota els ulls, producte del cansament. Cada dia són més voluminoses...
Quan m'he penedit de tots els pecats d'aquesta vida i de dues-centes vides anteriors, em vesteixo i faig un parell de cigarrets més. Ara ja estic una mica més despert i ja són les 6:15 h. En aquesta hora maleeixo el dia en el que vaig posar la "X" en un lloc equivocat a la butlleta de l'Euromillones i repasso l'agenda del dia. 06:35 h. passa el tren (o no, la Renfe és així i, quan compres un bitllet et regalen la sorpresa de si el tren vindrà o no). 07:00 h. a la gran ciutat. Comencen les trucades. Les millors del dia, val a dir-ho. Potser són les més raonables i assenyades. Passo el matí, com el pebrots de Padrón, que "unos pican y otros non". És a dir, hi ha de tot...
A les 15:30 h. retorn a casa en tren. Una altra aventura.... 16:00 h. arribada a casa. Nova connexió a Internet i al correu. Dino i prenc l'enèsim cafè del dia. Torno a l'ordinador mentre continuo sentint la veu... aquesta vegada a la sala d'estar. Feina al jardí, a casa, a tot arreu... i continuo fent allò que ningú faria i que els importa una merda. Bé de fet, ho faig per a la meva pròpia satisfacció....
22:00 h. sopar i darrera mirada al correu (o no), moment genial en el que escric i prenc el whisky que, en atenció als mèrits adquirits durant les meves vides passades i present, em mereixo i em concedeixo. 12:00 h. al llit. Intento dormir... ho intento.... cada dia....
Avui dia per oblidar. Encara no eren les 2 de la matinada que ja estava despert. M'havia ficat al llit a les 12 de la nit i, de sobte, una veu m'ha despertat. Ha arribat un moment que ja hi hauria d'estar acostumat... però no, no m'hi acostumo i penso que mai m'hi acostumaré.
Perdoneu, he posat una mica de música: Numb de Linkin Park. Sóc incapaç d'escriure sobre les meves penes i alegries sense música. És un dels altres vicis que m'adornen. Apunteu, apunteu... "mentre escriu, escolta música" i ahir va dir que li "encanta el gelat". Potser us serveix d'alguna cosa. Però no sabeu el pitjor... faig repetir les cançons i -és que sóc un viciós!!- llepo la cullera del gelat. Tot un vici!!!!
Bé, continuem... com us deia...tota la nit sense dormir. I quan no puc dormir llegeixo i escric molt, de forma desaforada, compulsiva... Fins a les 5:00 h. en que em faig -i em bec- la cafetera de 6 tasses i em fumo dos cigarrets, o tres, o quatre. I apago els cigarrets en un cendrer on ja ha mort un paquet sencer que m'he fumat durant la nit i matinada.
Finalitzat el ritual autodestructiu, dutxa i afaitada mentre continuo escoltant la veu a l'habitació del costat. Mentre m'afaito comprovo el volum de les bosses de sota els ulls, producte del cansament. Cada dia són més voluminoses...
Quan m'he penedit de tots els pecats d'aquesta vida i de dues-centes vides anteriors, em vesteixo i faig un parell de cigarrets més. Ara ja estic una mica més despert i ja són les 6:15 h. En aquesta hora maleeixo el dia en el que vaig posar la "X" en un lloc equivocat a la butlleta de l'Euromillones i repasso l'agenda del dia. 06:35 h. passa el tren (o no, la Renfe és així i, quan compres un bitllet et regalen la sorpresa de si el tren vindrà o no). 07:00 h. a la gran ciutat. Comencen les trucades. Les millors del dia, val a dir-ho. Potser són les més raonables i assenyades. Passo el matí, com el pebrots de Padrón, que "unos pican y otros non". És a dir, hi ha de tot...
A les 15:30 h. retorn a casa en tren. Una altra aventura.... 16:00 h. arribada a casa. Nova connexió a Internet i al correu. Dino i prenc l'enèsim cafè del dia. Torno a l'ordinador mentre continuo sentint la veu... aquesta vegada a la sala d'estar. Feina al jardí, a casa, a tot arreu... i continuo fent allò que ningú faria i que els importa una merda. Bé de fet, ho faig per a la meva pròpia satisfacció....
22:00 h. sopar i darrera mirada al correu (o no), moment genial en el que escric i prenc el whisky que, en atenció als mèrits adquirits durant les meves vides passades i present, em mereixo i em concedeixo. 12:00 h. al llit. Intento dormir... ho intento.... cada dia....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada