dimarts, 23 de febrer del 2010

666, 23-F, FULMINADES I GANES DE FER COSES.

Gran, fantàstic, memorable, extraordinari, inoblidable, reafirmant i instructiu (per aquells que encara no em coneixen prou)...dia! Crec que avui ha estat un dels dies més meravellosos que he tingut el privilegi de viure en els darrers temps. La confluència de diversos factors ha fet d'aquest un dia dels que cal subratllar al calendari, fer-se una foto amb el cap de la peça abatuda i fumar-se un cigar (com recordo aquells temps en què ho feia més sovint!!!!). Avui ha estat un dia per a recollir els fruits de la sembra. Malgrat alguna llavor és força nova -i havia estat rossegada per alguna rata-, sembla que s'ha posat al nivell de les que havia sembrat abans i avui he rebut la recompensa de veure com fructificaven totes a l'uníson. La fidelitat i l'esperit d'equip enfront l'enemic són unes de les coses que més valoro.
Bé, començaré a explicar una mica el títol -que podria resultar sorprenent per alguns- que encapçala el post. D'una Banda, el 666: Sí, amiguets, avui fa 666 dies del començament de tot plegat. Ja sé que no és obligatori recordar aquestes coses, però fer-ho em permet mantenir la mateixa "energia" i "sentiments" que en el minut 0. Durant tot aquest temps, he vist reforçada la meva posició, he vist com canviaven les filies i fòbies i també -faig un "mea culpa", sincer i penedit- he portat al límit relacions d'amistat sincera i reconstituent. Potser hauria d'haver cuidat més alguna relació -algunes, molt poques. La majoria m'importen una merda- que, darrerament, he descuidat. No l'he descuidat per cap tipus d'interès personal -qui cregui això està molt equivocat-, ho he fet amb un objectiu: l'efectivitat, assolir els objectius i per major glòria d'aquesta pròpia relació. Tinc una mala -o bona- mania: quan em marco un objectiu, elimino els obstacles del camí sense miraments i sense remordiments. Quan em marco un objectiu només hi ha una cosa important: el resultat final.
En relació amb això, i encara que em salti l'ordre del títol, vull dir el següent: a mi ningú em diu que hi ha coses, que considero de la meva responsabilitat, que no funcionin. Mai, ningú. Repeteixo: mai, ningú. Un altre aclariment: només jo decideixo a qui permeto penjar-se una medalla a la meva esquena. Repeteixo: només jo ho decideixo. Una darrera cosa: ningú s'aprofita d'errades d'altres per a fer-me el llit a mi. Repeteixo: ningú se n'aprofita.  Són els "petits" avantatges de posar-hi cada dia el coll, fins on calgui (a diferència d'alguns, potser més valorats). Sembla ser que, darrerament, he recuperat un esperit que feia temps que no tenia i això, em posa com un morlaco. Avui -oficialment, demà-, n'hi haurà la primera mostra. Ja n'hi ha prou de papallonejar. Qui pugui i en sàpiga -i tingui el que s'ha de tenir- que faci el mateix.
Tema 23-F: Bé, aquí podem distingir dues vessants. D'una banda, el 1981 -com passa el temps!!- cop d'estat. Algú recorda què feia aquell dia i on era? Jo sí. En aquella època jo tenia 15 -prop de 16- anys. Recordo que havia tornat de treballar -jo sempre m'he guanyat les garrofes, des de la meva tendre joventut- i anava cap a l'Institut de Batxillerat on estudiava BUP en horari "nocturn". Aquell dia no tenia la primera hora de classe i podia anar-hi més tard. En arribar al Centre -la primera estació del Via Crucis sempre era el bar- vaig sentir que ho deien per la radio. Vaig tornar immediatament cap a casa i vaig seguir tota l'evolució d'aquell tema des de casa. El que sí que em va sobtar molt és que hi va haver -i això la gent més jove ho hauria de saber- "defensors de la Democràcia i de les Llibertats" que els van haver d'anar a buscar a Perpinyà (ja havien fugit). D'altres es dedicaven a cremar papers com a bojos. Tanta demostració de "valor heroic", combinat amb la meva edat, em va fer obrir els ulls i em va ensenyar a plantejar-me dues vegades les afirmacions vehements i interessades d'alguns polítics. No entraré a qualificar el cop d'Estat. Tothom que em coneix sap quina opinió en tinc i quina reacció em provoca.
També hi ha un altre 23-F, el de 1983. Va ser el dia de l'expropiació de Rumasa. En la reprivatització hi va "sucar" molta gent. Va ser el primer "pelotazo" per alguns. El cas és que, passats els anys, el senyor Ruíz Mateos -desprès de fugides, "que te pego leche", vestits de superman i mil històries més- ha aconseguit muntar un altre imperi empresarial. Per cert.... i judici? Alguna vegada li han fet un judici? Reflexions de l'ignorant: "Si havia defraudat, si tenia tants deutes.... per quin motiu no el van jutjar mai? Com és que les seves empreses no van costar gens de "recol·locar"?"
Passem al punt final -avui és llarg, però tenia ganes de dir moltes coses- i parlem de les energies renovades, de les ganes de fer coses, de l'agraïment per la paciència i de la fidelitat immutable en el temps -malgrat hagi pogut semblar el contrari- que m'uneix a segons quines persones. Jo no prodigo massa la fidelitat i només la reservo per a persones concretes. No sóc un repartidor de fidelitat, no la reparteixo segons les circumstàncies del moment. La meva fidelitat només l'ofereixo a qui jo considero que se la mereix i és per sempre. Per tenir-la s'ha de guanyar, mantenir-la cada dia i en cada moment, i saber que amb aquestes coses no hi jugo. És el que hi ha...
PS: Sento aquesta vehemència, però avui estic pletòric. Ja tocava i que no decaigui!!!

11 comentaris:

  1. Felicitats pels teus 666 i per molts més^-^.
    I per més dies pletòrics!

    ResponElimina
  2. Gràcies Benvolguda Maria.
    Com no ens havíem conegut abans????
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Referent a la fidelitat també dius:

    "Per tenir-la s'ha de guanyar"
    (L'EXORCISTA)


    Pots explicar per què s'ha de guanyar la fidelitat?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Hola Anònim,
    Per un motiu fonamental: la fidelitat per a mi és un sentiment sagrat (com l'amistat), que costa molt d'aconseguir i poc de perdre. Considero que la fidelitat significa lliurar-se completament a algú de forma desinteressada, però ha de ser un sentiment bidireccional totalment desinteressat. S'ha de seleccionar molt a qui s'ofereix i se n'ha de fer acreedor. Fer-ho de forma contraria et proporciona moltes decepcions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. "la fidelitat per a mi és un sentiment sagrat (com l'amistat), que costa molt d'aconseguir i poc de perdre."
    (L'EXORCISTA)

    I per què dius que aquest sentiment és sagrat (considerat inviolable) si fàcilment el pots perdre?
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!


    "Considero que la fidelitat significa lliurar-se completament a algú
    de forma desinteressada, però ha de ser un sentiment bidireccional totalment desinteressat.
    S'ha de seleccionar molt a qui s'ofereix i se n'ha de fer acreedor.
    Fer-ho de forma contraria et proporciona moltes decepcions."
    (L'EXORCISTA)

    És a dir: tu ets un escarràs de la fidelitat, però només si no et porta decepcions. Oi?
    Però el que no comprenc és que tu el lliuris a algú de forma desinteressada i, demanis alhora que
    l'altre, a canvi, es faci acreedor. Que tens por que abusin de tu si t'ofereixes espontàniament, sense
    un previ rebut signat...?

    Diantres! Però si tu fas de la fidelitat un negoci.
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  6. No, Anònim, no és això. Potser sí que les decepcions rebudes m'han tornat una mica desconfiat.
    En tot cas, valoro massa la fidelitat i l'amistat com per a considerar-les un negoci.
    Fer-se acreedor significa ser correspost amb la mateixa fidelidat, només això.
    Salutacions.

    ResponElimina
  7. "Fer-se acreedor significa ser correspost amb la mateixa fidelidat, només això."
    (L'EXORCISTA)

    Però això no és forçar la llibertat de l'altre?

    ssssssrrrrrrrrsssss...., m'esgarrifes si no et talles les ungles!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  8. No, Anònim, només és fer que decideixi. Si no està disposat a correspondre la teva fidelitat, no tens cap motiu per oferir-li la teva.
    El que no pot ser és ser fidel a algú que et correspon amb infidelitat.
    Una abraçada.
    PS. No, no tinc les ungles llargues.

    ResponElimina
  9. "El que no pot ser és ser fidel a algú que et correspon amb infidelitat."
    (L'EXORCISTA)

    I per què no?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  10. Jo no m'hi sentiria còmode. Tindria sempre aquell punt de desconfiança que m'impediria ser-li completament fidel.
    Salutacions

    ResponElimina
  11. Dius que per comoditat et desentens? I quin valor té doncs la teva fidelitat si dius que, a la primera de canvi, deixa d'estimar a l'amic infidel?
    I no creus que, per aquesta raó, la teva fidelitat no és tan sagrada com has volgut manifestar en un principi?
    I, per altra banda, com pot ser que la teva "sagrada" fidelitat es dediqui a
    contemplar lleis i prohibicions en lloc de ser fidel peti qui peti?

    Dir prou i plegar, en l'amistat, no és fer trampa també?

    I a part de la fidelitat, què tens que no puguis perdre?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina