EXORCISTA, LA NUIT

Torno a escriure de matinada -això em matarà- des d'aquest despatx que ja s'ha convertit en el meu microcosmos durant les nits. Porto els cascos posats -només en una orella- i escolto música per una orella mentre per l'altra escolto les remors de la nit. Ja són excessives nits seguides i començo a notar-ho al dia següent. M'és igual, què pot passar?

Ahir a la nit no vaig poder escriure el meu post ritual i quasi diari. Penjar-li el telèfon a un amic i començar el "festival" casolà va ser tot un. Us resumiré una mica el dia d'ahir. Feina: Bé, prou bé. Fins i tot vaig sentir una veu que em recorda a línia 807. Bé, com us deia, el dia va ser intens però agradable i molt rendible. No hi ha major satisfacció que veure que l'esforç obté resultats. No sempre és així i, a vegades, m'emprenyo per la manca de resultats (senyal inequívoca de que m'importa el que faig). Dinar.... no vaig dinar. Al migdia la cosa es va complicar i no vaig tenir ni temps d'anar a dinar. Tampoc m'importa massa, tot sigui dit. Finalment, vaig arribar a casa a les 7 del vespre amb tres tallats i dos caramels de menta al cos. Això és una part de la dieta del cucurutxo!! De l'altre part, també vaig ben servit -fins i tot massa darrerament- per diverses seguidores de la mateixa dieta.

Parlant de seguidores de la dieta del cucurutxo, ahir a la tarda, vaig tornar a rebre una trucada de la Susan, aquesta britànica potent i eixelebrada amb la que acabaré perfeccionant la tècnica de la pinça birmana. Són coses que passen. Jo no ho vull, però passen. 

Ahir també vaig concretar un dinar per a la propera setmana amb una noia que em va semblar molt deprimida -bé, no sé si aquesta és la paraula- i a la que espero aixecar-li l'ànim. En la nostra conversa, m'ha semblat que ho necessitava. De fet, crec que necessita anar a dinar, airejar-se una mica, reconsiderar la seva vida i començar a veure la realitat de les coses. Jo crec que el problema és haver focalitzat i limitat el seu cosmos a aquella sola cosa que li produeix neguit, que l'absorbeix fins a no pensar en res més. Benvinguda al club!

Avui serà un dia distret: reunió a primera hora- -que es preveu tensa- en la que tinc una posició dominant, acabar de lligar unes quantes coses més, passar com pugui fins al migdia i tornada a casa. Necessito descansar com poques vegades ho he necessitat. És el que hi ha...

PS: Torno a les barricades amb l'esperança de dormir la propera nit. Bé, ja em conformo amb una migdiada potent. El llibre... p'allá que vá!!!! La resta... la resta no importa!