Ho avançava i, finalment, ha arribat el moment. Torno a gaudir d'unes vacances, crec que merescudes. Bé, tampoc són un out complert, només no vaig a la feina. Francament, vist el nivell -i no voldria semblar pretensiós-, ho prefereixo així. Torno a anar a la muntanya -marxo dimecres- i puc confirmar que m'ha agafat una dèria compulsiva per fer coses que, si bé no són estrictament necessàries, m'ajuden en dos sentits: Per una banda, fan que em relaxi i pugui veure que el meu esforç -sense interferències alienes- obté un resultat molt satisfactori. D'altra banda, milloro una casa que, de fet, sempre ha estat en condicions i ha tingut totes les comoditats. És una inversió de futur.
Si hi ha una cosa que tinc clara és que aquella casa ha de ser en la que deixaré que m'arribi la mort. Ja fa temps -quan em plantejava tornar a treballar o no- vaig plantejar la meva vida entorn d'aquell refugi. Molt del temps que vaig passar en el meu període d'adaptació entre una empresa i una altra, el vaig passar allà. Crec que en els propers mesos -segons con evolucioni tot plegat- serà un bon moment per replantejar-me tot el que vull que sigui la meva vida. Potser hi ha alguna cosa millor que haver-me d'emprenyar cada dia. Potser el millor serà buscar-me un llogarret petit en el que treballar de 8 a 3 i dedicar la resta del temps a les meves coses. Una feina intranscendent, sense continuïtat a partir de les 3, sense haver-hi de pensar, sense que en el compte de resultats sempre hi hagi un saldo negatiu material i emocionalment. Una feina de transició al no res, al tot. Tot depèn de com es desenvolupa la partida (es) d'escacs que fa temps vaig començar i que ara està(n) en un punt crucial. En un dels taulells, tinc la reina contraria a punt de caure. Només la meva magnanimitat pot evitar la seva mort (malgrat cada vegada tinc menys ganes de ser magnànim i res que m'indueixi a ser-ho, ans al contrari). A l'altra taulell tinc unes taules tècniques que ja em van bé. De fet, de l'altre taulell només espero que passi el temps i que el meu oponent es retiri -per obligació- en principi d'una forma temporal i després de forma definitiva.
Ara que parlo de saldos, compte de resultats i partides d'escacs.... Veig per TV3 que, en 10 o 15 dies, el Tripartit ja haurà perpetrat el tema dels bons a 1 any. Penso que haurien d'esperar a saber quin és el resultat electoral i deixar que els propers governants puguin decidir què volen fer i com ho volen fer. Tan urgent és el tema? Tan desastrosa ha sigut la gestió del tema econòmic? Potser volen tenir més diners per gastar-se abans de dir adéu al poder? No ho sé però, en tot cas, no trobo -èticament parlant- correcte hipotecar, encara més, el futur econòmic d'aquest país.
Demà és el dia de les Pilars. Conec moltes noies, senyores... digueu-li com vulgueu, amb aquest nom. Em permeto felicitar-les des d'aquesta pàgina, des d'aquestes línies franques i sinceres -com sempre que escric sobre coses reals- i que, a vegades, poden semblar cruels i descarnades. No, les meves paraules no són cruels i descarnades. Les meves paraules nomes intenten reflectir la vida, i la vida amics, és cruel i descarnada!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada