dimecres, 6 d’octubre de 2010

SENSACIONS I PENSAMENTS

Demà pot ser un gran dia. Per celebrar-ho, us deixo aquest enllaç per tal que gaudiu d'aquesta musiqueta que m'ha vist créixer. Escolteu allò de "de rodillas ante mi...". 
Bé, demà és el gran -o mal- dia per un amic. Demà -no sé si faig bé o no en fer-ho- podré compartir amb ell una història que em crema les mans des de fa uns dies. Per sort o per desgràcia, he sigut el destinatari d'un document. Desconec qui m'ha tramés aquests papers, el que sí que sé és que algú -algun altre algú- té els originals i potser els podrà utilitzar en el futur. Tinc la sensació de ser l'instrument d'aquest algú, la mà executora d'una sentència que jo no he dictat.
Fa uns dies vaig consultar amb un amic què fer. Ell em va dir -d'una manera velada- que també havia rebut alguna cosa. Entenc que és el mateix. No, no volia fer participar a ningú d'aquesta informació. D'altra banda, la amistat i la fidelitat m'obliga a dir-ho a una persona que es pot veure implicada indirectament en aquest afer. La meva primera sensació era d'incredulitat, de dubte sobre l'autenticitat del document. He esperat i, amb la col·laboració d'aquella persona a la que vaig demanar consell, he anat lligant caps, quadrant dates, fets, esdeveniments... Sí, és cert, no tinc més remei que arribar a aquesta conclusió! I em sap greu fer-ho, no puc alegrar-me d'un tema tan fotut i que m'és tan proper.
Sé que això només és un primer pas d'algú que, amb el temps, acabarà fent públic tot això. Aquest és un tema que esclatarà i que no deixarà a ningú indiferent. Per desgràcia, és de les poques coses que he arribat a la conclusió que no puc controlar. Malgrat els meus esforços, no sé a quina porta trucar ni amb qui parlar (bé, em sembla saber-ho però no vull ficar la pota) per tal de minimitzar els efectes o dissuadir-lo d'anar més enllà. Penso que la intenció de qui m'ha (ens ha) fet arribar aquest document, és que li facilitem a qui li facilitarem. Suposo que és una manera indirecta de fer el que aquest persona voldria fer. És una manera de nadar i guardar la roba (fotre a un, sense que esquitxi -de moment- a un altre). Sigui com sigui, el que es fa amb bona intenció (vull dir dir-li a un possible afectat), no pot ser censurable.
Demà també serà un dia gloriós. Després de la jornada laboral, tinc festival. He quedat amb uns amics amb els que fa temps que no compartim estones de franca diversió. Demà és una ocasió perfecta per reunir-nos i gaudir d'aquelles estones que seran les que recordarem passats uns anys. Penso que podem riure molt. Riure és alimentar l'ànima, és protegir-nos contra el virus de la mediocritat, de la incompetència, de la gilipollada, de les coses incomprensibles i d'allò que ens provoca indignació.
Demà al vespre (o no) ja us explicaré com ha anat.

2 comentaris:

  1. a aquestes alçades i amb escrupols? no m'ho pensava ...

    ResponElimina
  2. Sempre! Sempre ha de quedar un pòsit d'allò que en diuen consciència... (o, almenys, fer-ho veure...)
    Un petó!

    ResponElimina