divendres, 8 d’octubre del 2010

FESTIVALS, PONTS I POBRES IGNORANTS

Ho sento però ahir, en tornar a casa, no tenia esma de posar-me a escriure. El festival va ser molt profitós. Tots plegats ja sabem una mica més del que anem i com en pot ser de divertit tot plegat. Fantàstic! Impressionant! Perillós, molt perillós! Gratificant, molt gratificant!!!!
L'anormal encara està de morros sense saber el que ja circula pel món. "Dame la manita Pepe Luís", deia aquell. "Sí, sí, sí, el que tu vulguis, quan vulguis i com vulguis" -o alguna cosa semblant-, deia l'altre. Nemo me impune lacessit, dic jo. De pobres ignorants sempre n'hi ha pel món i no s'hi pot fer res més...
Podia posar una imatge de la Pilar Rahola, de la Verge del Pilar, d'un tricorni o de mil coses més relacionades amb la festivitat que motiva el pont del proper dilluns. He pensat que el més gratificant és posar una foto de la Pilar Rubio -si, millor aquesta que no una altra Rubio- i deixar-nos de gilipollades. Aquesta noia té un nosequé -bé, sí que ho sé- que em fa posar a cent. El bon gust que demostra en posar-se llenceria fina, ha de ser l'indicatiu de moments de glòria al seu costat (a sobre, a sota.... on sigui!!!).
Aquesta propera setmana -després de "treballar" dilluns- començo una nova tacada de vacances. És la darrera i he d'aprofitar-la. Uns dies a la muntanya i fins al proper mes, en que aniré consumint les hores que em queden per gaudir. Les gaudiré totes -sense pietat- en pos d'una millor salut espiritual i per donar la oportunitat a algú de fer bo allò de "demuestra lo que vales -o lo inútil que eres-, chaval!". Ara ja estic per rebentar-ho tot, per no donar ni un mil·límetre de compassió a l'enemic, per retratar a tots i cadascú i posar-los en el lloc que els pertoca. 
Marxo dimecres, quan tots els que gaudeixin del pont hagin tornat als seus nius o ninxols, quan ja no emprenyin a propis i estranys. Hi ha una cosa que sempre m'ha costat d'entendre -potser és que sóc una mica raret-, però... algú sap per quin motiu els que marxen de cap de setmana fan el mateix allà on van que el que farien si es quedessin a Barcelona? Són igual d'escandalosos, les seves cries criden igual de fort, són igual de maleducats, continuen pensant que tothom ha de participar de les seves nèures, de les seves manies i de la seva manera frenètica de veure el món. Són els mateixos que no entenen -ni entendran mai- que un lloc és tranquil per un motiu: Els seus habitants són tranquils i volen que el lloc ho sigui. De què serveix fugir de la ciutat si mantenen els mateixos comportaments? També tenen la percepció de que tot el que hi ha a la muntanya és de tothom. Error, gran error. Tot en aquesta vida -ja sigui a la ciutat o al camp- té un amo o propietari (que, per cert, paga impostos). Intentarien entrar en un pis que no fos el seu a la ciutat? Llavors, per quin estrany motiu es pensen que poden entrar en terres -perfectament delimitades- que tampoc són seves, a muntanya? Entrarien a recollir verdura d'un hort urbà (d'aquests que el ajuntaments cedeixen als jubilats) que no fos seu? I per quin motiu, a muntanya, recullen productes de boscos i d'horts que tampoc són seus i que tenen un propietari? No ho entenc, ho sento.....
Llegeixo una frase: "El que no pots fer és disfressar-te del que no ets, pel que no només ets un fracassat, sinó que també fas el ridícul". Li dedica l'Aleix Vidal-Quadras a l'al·lòcton -que dirien alguns- Montilla. Segurament serà una frase criticada. Seria criticada si provingués d'altra boca que no fos la de l'Aleix? Segurament, no. Penso el mateix que ell. No en relació al Montilla -a qui francament, considero un cadàver polític-, en relació -generalista- a tots aquells que volen demostrar el que no són. Quina imatge tan patètica la d'aquell que intenta impressionar a una femella desplegant una vànova de plomes que només existeix en la seva imaginació. El més patètic, però, és que la resta de la humanitat ho sàpiga i en faci conyeta.
Per avui ho deixo. Encara tinc present -i ric molt- la cara d'un amic en llegir "La carta als Reis" d'un pobre home. Quina pena! Què patètics ens tornem davant d'una femella provocadora! Sí, sí, sí.....!!!!!

2 comentaris:

  1. Bones vacances doncs!I no triguis en tornar que si no se't troba a faltar.

    ResponElimina
  2. Hola Maca,
    És un sentiment mutu. Jo també us trobo a faltar.
    Un petó!

    ResponElimina