dilluns, 18 d’octubre de 2010

DARRERS DIES

Por lo que más se nos castiga es por nuestras virtudes.
Tener un talento no es suficiente: hay que tener también permiso vuestro para tenerlo, --¿no es así, amigos míos? 
Friedrich Nietzsche "Más allá del bién y del mal"

Avui és el darrer dia al paradís (de moment, clar). Si d'alguna cosa han servit aquest dies ha sigut per tornar a pensar en què i com vull que sigui la meva existència. De veritat necessito estar en un constant estat d'emprenyament i estrès?. No, no em cal. Això ja no forma part del meu univers. Descobrir que hi ha mil coses més estimulants que anar picant sempre el mateix ferro fred, em dóna una nova perspectiva de tot plegat.. 
Aquest dies m'he dedicat al difícil art de no fer res -aparentment- productiu. He fet un exercici -interruptus- de relax, de distanciar-me de tot allò que em provoca mal rotllo. Tots tenim quatre coses que ens provoquen malestar. Bé, només és tracta d'evitar aquestes situacions. D'altra banda, també m'he dedicat a llegir. He repassat alguns llibres que tinc aquí. Com ja vaig explicar en un altre post, aquí -en aquesta casa- hi tinc els "tresors" que he anat recopilant durant tota la meva vida. 
Avui escoltava l'Àngela Merkel dient allò que molts pensen: La integració dels emigrants és un fracàs. Per "celebrar" aquesta "gran descoberta" de la classe política, he repassat alguns llibres de Friedrich Nietzsche -autor del que he tret les dues frases del principi d'aquest post- que tenia des de fa molts anys. El món està revoltat, ha perdut una mica el nord. Sentir a la Cancellera alemanya fent afirmacions com que "Ens havíem estat enganyant i  volíem creure que els emigrants acabarien marxant", em fa pensar. Potser haurem de redefinir què esperem dels emigrants i què els oferim nosaltres.
Mentre escric aquestes ratlles, sento el vent que bufa fort i veig com va baixant la temperatura exterior. Fa temps en van regalar un termòmetre d'aquests que mesura la temperatura interior i exterior i resulta força pràctic. L'hivern ja truca a la porta. Això vol dir que el Nadal és a la cantonada. Els dies passen i la vida continua. Tot passa i no ens adonem que el temps s'escola entre els dits sense que puguem fer-hi res.
Vaig a descansar una mica. Demà m'he de llevar d'hora. Demà, més.

2 comentaris:

  1. no faci passar el temps tant depressa

    ResponElimina
  2. No jo faig passar el temps de pressa. El temps -sense la meva ajuda- passa de pressa.
    Un petó!

    ResponElimina