dilluns, 18 d’octubre de 2010

POSAR-SE "ESTUPENDO" (DIES DIVERTITS)

Avui parlava amb una persona que em deia "no hi ha ningú més perillós que aquell que no té res a perdre". Cert, molt cert!!!! Des d'aquesta posició, afronto els propers dies. Dies en els que puc riure molt.
Jo, afegiria una altra frase: "No hi ha res més patètic que voler fer veure  -i creure- que et queda un mínim de dignitat i posar-te estupendo, sense saber-ne". Per posar-te estupendo se n'ha de tenir pràctica i caràcter. Un amic meu deu recordar un incident amb un armari, un fax, un anormal i algú que volia posar-se estupenda i esbroncar a l'anormal. Va ser una escena hilarant i, alhora, molt penosa. Al final va resultar contraproduent i encara va deixar més clar que aquella estupenda no tenia cap autoritat. Tots ho sospitàvem, però allò va ser una demostració pública -ridícula- que hauria valgut més evitar, pel seu propi benefici.
El primer que s'ha de tenir per posar-se estupendo és collons per fer-ho (sempre és un risc que al teu oponent se li giri el cervell, t'arrenqui el cap i se t'acabi tota la tonteria). Els collons no s'adquireixen de cop. En tens o no en tens. La teva trajectòria és la que et defineix i la que pot donar una bona mesura de les teves opcions. També serveix als "corredors d'apostes" a l'hora de  valorar les apostes per un guanyador.
La segona que s'ha de tenir és raó. No n'hi ha prou amb una raó moral o filosòfica, també cal tenir raó legal. En cas contrari, t'exposes a que tots aquells que t'han anat empentant cap endavant -i donant-te una raó que mai havies tingut-, facin un pas enrere i et deixin més sol que Manolete davant del toro.
La tercera cosa que s'ha de tenir és presència. No pots posar-te estupendo i semblar que et pixaràs a sobre d'un moment a l'altre. Tampoc pots començar a caquejar, a posar-te com un titot o a fer tics o coses rares amb la cara. La teva mirada ha de ser penetrant -ulls mig clucs però clavant-los als ulls del teu oponent- i mai, repeteixo, mai has de baixar la mirada. 
La quarta cosa és el to de la conversa. Fa més mal un to monòton, fluix -d'aquells que obliga a l'altre a estar molt atent al que li estàs dient-, sense cap repunt i sense pauses (bé, podeu respirar, això sí), que la típica escridassada. L'espectacle -la escridassada- sempre pot convertir el missatge èpic en missatge còmic (en funció de l'habilitat de cadascú i de si en sap o no). 
Si no hi estàs acostumat, no ho intentis. Si el teu oponent hi està acostumat, no cometis mai l'error d'intentar posar-te estupendo. Podria ser que els papers s'intercanviessin i acabessis fent el paperina davant de tothom i el poc prestigi?? que et (penses que et) queda desaparegués definitivament.
Bé, la vida és això: Unes (moltes) rialles, un parell de passes de muleta i molta festa. La resta? La resta és cosa dels estupendos!!!! Ja s'ho faran!!!!

4 comentaris:

  1. No. Parlo dels "estupendos"
    Un petó!

    ResponElimina
  2. Saps avui he vist una cosa teva i ara entenc moltes coses. Do you know me?
    espero que tot vagi b

    ResponElimina
  3. Hola Anònim/a
    I don't know you (alguna pista?).
    Una cosa meva? Bé, suposo que tot depèn del que sigui, de com es vulgui veure o interpretar, etc.
    Que vagi tot bé? Anirà com hagi d'anar. La vida és com és i no cal donar-hi més voltes.
    En tot cas, gràcies pel comentari.
    Salutacions.

    ResponElimina