dijous, 24 de maig de 2012

THE ARTICHOKE'S MAN

Avui, dia febril i laboriós. Res a dir: al final, l'activitat és el que ens fa estar -i sentir-nos vius. Fins i tot en les meves anades i vingudes en tren -com em meravella l'experiència d'anar amunt i avall en un tren a petar de gent!- el meu cervell, pensa en la possibilitat d'iniciar noves històries. 
Segurament, dec tenir inflamades les meves cel·lules grises o m'estic tornant un ésser digne d'estudi (alguns amics, opinió dels quals em sua la p...., opinaran que ja fa temps que ho sóc). Entre la suor -sí, ja estem davant d'un estiu incipient- i la pudor -el més fins i cursis en diuen olor corporal-, mal dissimulada i camuflada darrera de litres i litres de colònia barata -d'aquelles que surt més barat dutxar-t'hi que no pas amb aigua- les basques són monumentals i provoquen deliris i al·lucinacions similars als de l'LSD. Doncs bé -no ens distraguem de tan magna explicació- resulta que m'ha vingut al cap un conte sobre L'home de les carxofes (es podria haver dit de mil maneres més, totes grotesques això sí!) que tenia un hort en el què hi vivia un escurçó (víbora, en castellà) femella que ell havia cuidat i que es va fer gran. La seva relació era fenomenal i mentre ell li donava llet, ella li espantava els ratolins de l'hort. Un dia..... Bé, s'acaba que ell li fot un cop de magalla, mentre arrenca les males herbes, i la mata accidentalment -producte de ser un autèntic anormal, diguem-ho clar!- i després plora com un capullo per tan gran pèrdua... Explicat així, sense vaselina, és un rotllo de conte, ho reconec, però mira... tot plegat eren vint minuts de trajecte i tampoc podia fer mentalment -el tren va tan ple que no pots ni prendre notes- cap cosa similar a Rayuela o a Guerra y Paz.
Després, comunicació amb la mà de Déu -o flagell d'anormals. Al final, ànimes bessones-, que m'ha posat -atès el contingut de la llarga conversa i amb perdó- com si estigués a punt de passar un cap de setmana -tancats en una suite presidencial o a la barraca de l'hort del tio aquest de les carxofes- amb l'Scarlett Johansson. Què voleu que us digui? Hi ha coses que encara em posen més catxondo que el propi sexe!!! Parlar amb algú que em demostra ser intel·ligent em posa com una moto. Quan, a més, pots arribar a tenir un objectiu comú, ja és per treure el pitet i començar a deixar anar baba... i si, a sobre, s'estableix una bona comunicació i coordinació... bé... quan passa això... ja és de traca i mocador!!!!! Aquests són els petits plaers de la vida!!! Una cita programada -com si fos el metge- acabarà de formar la quadratura del cercle.
Aquestes són les quatre coses que em fan feliç, sóc així de simple: Un bon? relat, una conversa intel·ligent, un bon àpat i un bon -uns quants-.... bé, deixem-ho!!! Tampoc l'ordre és el correcte. Avui no hi ha hagut migdiada. Feina i més feina (bé, coses que jo en dic feina) però pensant en la conversa d'abans, fent punta i maquinant més variants sobre el conte L'home de les carxofes. Una gran tarda, sens dubte!!!!

El regalet d'avui. I una repetició per les coses que han de venir. Pels nens i nenes feliços (com jo!)!!!!!

4 comentaris:

  1. Les carxofes van molt bé per aprimar ... mentre no s'aprimi el cervell!
    Jo també li canviaria l´ordre...uns quants i desprès la resta...tot és veu amb més alegria!!

    Bonjour, mon ami!

    ResponElimina
  2. Hola Sa Lluna,
    completament d'acord amb l'ordre proposat!!!!
    Uns besets ordenats (o desordenats, com tu vulguis)

    ResponElimina
    Respostes
    1. un darrere l'altre i sense parar...
      els bessets i tot el que calgui ;)

      -à très bientôt ... cher-

      BESSETS FOR YOU

      Elimina
    2. Aiiiiiiii!!!!!!!!!! Sa Lluna.....
      Tu si que en saps!!!!
      Bessets i el que calgui -simultàniament, clar-.

      Elimina