dilluns, 21 de maig de 2012

PLAY IT AGAIN, SAM!

Avui us faig els dos regalets de principi per tal que els assaboriu mentre llegiu (un i dos). 
Hi ha coses que són meravelloses i dues d'aquestes coses són les pel·licules a les que pertanyen els regalets d'avui. Que són velles? Doncs sí, són velles, però també són belles i m'encanten. Aquesta tarda, mentre m'estava quedant tòtil, tot preparant la migdiada -ja s'ha convertit en venerable costum- he canviat de cadena de TV i estaven fent la pel·lícula Esmorzar amb diamants. Finalment, poca migdiada he fet, però he tingut el plaer d'escoltar una vegada més aquella banda sonora que em transporta a altres temps, a altres llocs i a altres companyies.
Passada una estona, ha sonat el telèfon -el mòbil- i era un amic d'altres temps. La conversa, sobre un altre amic i sobre l'ajuda que necessitava -i que rebrà, Semper Fidelis- ha acabat amb unes frases que m'han deixat estupefacte per crues i realistes: "La felicidad absoluta sólo la alcanzan aquellos que conocen el dia de su muerte. Los que saben que tienen fecha de caducidad y les dá igual todo: hagan lo que hagan gozan de impunidad, son transparentes y se lo pueden permitir todo". Acabada la conversa he penjat i, amb els darrers moments de la pel·lícula, he pensat que el meu amic tenia raó: Si saps que tens data de caducitat, tant és el que facis. Saps que has de morir igualment i per tant, què hi pots perdre? D'altra banda, qui renunciaria al gust de fer tot allò que sempre ha tingut ganes de fer i al que ha renunciat per contenció? És simple, extraordinari i pervers... però és així!!! Alguna avantatja ha de tenir saber-te mort anticipadament!!!
Avui he continuat amb la meva lectura de l'Ulisses del James Joyce. Molt recomanable, malgrat pugui semblar un pal monumental. Ahir vaig acabar Dublinesos, del mateix autor i em va deixar un regust d'insatisfacció per haver-se acabat massa d'hora. Jo volia gaudir-lo una mica més. Per aquest motiu vaig començar aquest altre llibre. Persevero amb altres autors -Bukowski, William Borroughs, Truman Capote...-, aquests maleïts i representants de la decadència -o no!- d'allò que anomenem, amb majúscules, Civilització. Tot plegat, els considero profetes i visionaris -tinguem en compte que les seves obres són de la primera meitat del segle XX- de la autodestrucció de l'ésser humà. 
Avui poca cosa em queda per fer. Una darrera passejada pel jardí, el darrer obsequi al gos -en forma d'alguna exquisidesa d'aquelles que el fan tornar boig- i tancar la paradeta, que demà pot ser un gran dia! De fet, pot començar com el cambrot del germans Marx i pot acabar com una carnisseria -pròpia del cinema més gore- a la consulta del meu pinyoleg. Tot plegat... és el que hi ha i només podem demanar que en Sam -poseu-li el nom que vulgueu- ens la torni a tocar.

10 comentaris:

  1. Bé, canviar una migdiada per una peli d'aquestes no costa gens. Quan era petita TVE s'encarragava de fer-nos memòria periòdicament. Avui dia agraeixo que certs canals vagin reposant pelis antigues. N'hi ha de molt bones. No les hem de deixar perdre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ariadna!
      Sí, trobo a faltar una mica aquelles vetllades amb pel·lícules fantàstiques, de la que ja no se'n fan.
      Un petonàs!

      Elimina
    2. Hi ha una solució ben fàcil: anar a un videoclub (o un DVDclub... o com es digui).

      Elimina
    3. Òndia Ariadna!!!!
      Encara existeixen els videoclubs???? Ho sento, desconec aquest món!!
      Un petonàs

      Elimina
  2. L'horabaixa del dissabte passat fou antol·lògic per a mi: varen tornar a posar "La gran evasión" i vaig (re)descobrir el gran Steve McQueen i el seu somriure. Com a nova, vaig quedar com a nova!
    Sobre Dublinesos i Ulises, reconec que vaig quedar "atascada" amb els dos... Qualque dia ho tornaré a provar, però ara no, encara no és bon moment.
    Bona nit, amic Exorcista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xicarandana,
      Les velles pel·lícules tenen alguna cosa especial. Normalment ens recorden èpoques extraordinàries.
      A mi Dublinesos m'ha semblat poc. Ara miraré com en va amb Ulisses.
      Patons de bon dia.

      Elimina
  3. Preciosos regals :)
    Personalment tinc present la frase que un amic em va dir un dia :"Intenta no oblidar que un dia moriràs". És curiós, però quan la recordo, senzillament VISC en el més ple sentit de la paraula.
    Que tinguis un gran dia!
    Ah! i recorda la frase que et farà viure els moments intensament .
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona!!!!
      Sí, el Carpe Diem és una bona filosofia. De fet, hem d'aprofitar tot el que puguem el pas per aquesta vida. No tindrem una segona oportunitat.
      Petons.

      Elimina
  4. Sempre, amic...ens quedarà París!

    Bessets entremaliats ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Sa Lluna....
      Sempre ens quedarà París (Bé, o algun lloc més a la vora!!!)
      Bessets parisencs!!!

      Elimina