diumenge, 27 de maig de 2012

COSES AL CAP

Normalment, gestiono bastant bé -modèstia apart- la munió de coses que em passen pel cap i que fan que la meva vida sigui variada, diversa i, en ocasions, fins i tot divertida. Excepcionalment -com avui- fins i tot faig que aquesta barreja de surrealisme esdevingui productiva. Ara mateix -en el moment d'escriure aquest post- la meva ment bull calculant variables i variants sobre un mateix tema. Simultàniament, analitzo i estudio les reaccions -algunes surrealistes- d'altres temes sobrevinguts (alguns sense cap necessitat). Saber trobar la resposta adient a cada situació sempre ha sigut per mi una autèntica obsessió i mentre escric aquestes quatre -bé, algunes més- ratlles, estic buscant -en un segon pla- la quadratura del cercle per aquestes coses de les que abans parlava i que ni haurien d'importar-me. 
Avui el dia ha començat amb una sessió de pintura -pictòrica, en dirien alguns pijo-progres- d'aquelles que, malgrat fer-se'm una mica pesades, em proporcionen temps i silenci per poder pensar, construir -maquinar- nou relats i històries. 
A les 12:00 h. ja havia acabat (coses de deixar-ho tot preparat el dia anterior). Unes notes ràpides, abans de dinar, seran el germen de noves aventures de personatges surrealistes. Algunes d'aquestes històries no veuran mai la llum i acabaran a la paperera de reciclatge del l'ordinador. D'altres, després de moltes modificacions, acabaran publicades en alguna revista o en algun de recull de contes compartit amb altres autors. Les que considero millors -molt poques-, les que han suportat el pas del temps (sempre deixo que reposin una mica), acabaran en reculls propis. 
Després de la migdiada post-dinar, missatges i correus; trucades, riures i més escriptura. Avui, aquesta tarda, he modificat un relat que vaig escriure fa uns anys -basat en una situació que llavors va ser prou sucosa i extravagant- i del qual en parlava en un post de fa un parell de dies. Res de l'altre món, però ha suportat el pas del temps -hi ha situacions i històries que són atemporals- i es mereixia una revisió. Potser sí que passarà a formar part d'algun recull.
Per sort, demà tinc festa -passat, festa-fotre- i podré gaudir i treballar una mica en un encàrrec que he de lliurar abans del dia 1 de juny. És la continuació d'una sèrie de contes sobre un personatge que sembla ser que ha agradat. Va començar com un personatge -ni tan sols protagonista- d'un conte que tampoc era destacable i ha acabat protagonitzant una sèrie de contes. Quines coses té la vida -a vegades molt reals- dels personatges de ficció!!!!
El regalet d'avui. Potser no li agradarà a tothom, però m'encanta la lletra descarnada i apassionada!!! Vinga, va, un segon regalet!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada