diumenge, 6 de maig de 2012

LOSING MY RELIGION (ESTAR BUIT)

Malgrat pugui semblar que ara algú ha descobert que les persones podem arribar a estar buides, fa molts anys que aquells que tenim per costum lliurar-nos en cos i ànima als projectes en els quals estem implicats, necessitem -de tant en tant- reinventar-nos i regenerar-nos. A la vida hi ha moltes maneres d'afrontar els projectes -la pròpia vida és un gran projecte- però bàsicament n'hi ha dos: 
a) D'una banda hi ha els que fan el que sigui, com sigui i a la hora que sigui. Són els que -per no acceptar fer bajanades ni arrossegar-se com un llimac, en ares a la eficàcia i la eficiència- estan malvistos i considerats antipàtics (és a dir: si no fas la subnormalitat que et demano, emmerdant a tothom, no ets bo).
b) D'altra banda hi ha els que supleixen aquesta disponibilitat substituint-la per l'adulació constant, el sí permanent -emmerdant als que sí que penquen, però en benefici propi- fins i tot davant les bajanades més escandaloses i una actitud -patètica i rastrera- més tendent a la recerca obsessiva i compulsiva de la medalleta que a l'objectiu últim: l'eficàcia i l'eficiència.
Aguantar molt de temps aquestes situacions, crema molt i et fa perdre la confiança en tot(s) plegat(s). Fins i tot et fa plantejar l'essència bàsica i primitiva d'allò que constitueix la teva religió. Potser és millor llepar que pencar? Eus aquí el gran dilema existencial!!!! En aquest cas, potser seria preferible reinventar-ho tot de socarrel o dedicar-se a una altra cosa. Potser aquest és el gran problema de tot plegat: massa gent disposada a llepar i poca gent disposada a pencar.
Avui és diumenge i tocaria descansar. A vegades, el propi cansament acumulat impedeix poder descansar, de la mateixa manera que l'esgotament i no dormir durant molt de temps provoca encara més insomni.
Ho deixo. He d'aprofitar aquest diumenge. Per sort, aquesta propera setmana tindrà diversos diumenges!!!
Un regalet.

6 comentaris:

  1. Per desgràcia el voltant et demostra que val més llepar que pencar, però mai hi cauré.Persistiré en el treball!

    ResponElimina
  2. Hola Maria, guapa!
    Sí, hem muntat una societat basada en els "trepa" i els vividors. Són els que treuen el suc a un sistema basat en saber llepar.
    Un petó molt fort!!!

    ResponElimina
  3. I si a una no li surt, per més que vulgués, no aprendria mai aquest joc d´anar pujant a força de "llepadetes"

    Sort que tens, setmana amb més d´un diumenge, com t´ho fas?

    Anava a fer un comentari pujat de to, però ho deixaré amb una aferradeta ben dolça ;)

    ResponElimina
  4. Hola Sa Lluna,
    Doncs mira, agafo uns dies de festa, que ja els necessito, i descansaré una mica a la muntanya.
    Vinga, no et tallis, pots fer els comentaris que vulguis!
    Uns bessets de diumenge!

    ResponElimina
  5. Mai he llepat a ningú per aconseguir res. És una herència familiar. I no soporto a les persones que ho fan, que cada vegada són més.
    Aquí està en joc l'honestetat amb tu mateix.

    Bones vacances!
    Fas dentetes!
    I a la muntanya!!!!! encara més!!!

    ResponElimina
  6. Hola Ona,
    Tens raó, jo tampoc suporto els que no basen la seva promoció ne l'esforç.
    Gràcies. Intentaré gaudir-ne.
    Un petonàs!!!!

    ResponElimina