divendres, 25 de maig de 2012

HI HAVIA TEMA?

Avui, un de ràpid, a sopar i a veure el partit!!! El post d'avui és tipus paràbola irreal.
Pregunta del dia, de la setmana, de la quinzena, del mes, de l'any: hi havia tema (o, més ben dit, n'hi va haver)? En aquests darrers dies he sentit de forma reiterada -fora de context i de temps- aquesta pregunta. Tot va començar fa un parell d'anys -potser més, potser ja en fa cinc... o deu?-, però sembla que ara tothom s'ha despertat del somni etern. Versió oficial i la que subscric: ni ho sé ni m'importa. Versió mediatitzada per aquesta olla de grills en la que em toca habitar: jo penso que sí, que n'hi va haver. Incipient -en les primeres fases- però sí. De fet, només de pensar-hi m'entra un riure incontinent (i un morbo irrefrenable, ho confesso!!!!). Intento imaginar-me a la feliç parella en plena acció -per intentar racionalitzar allò que em sembla irracional- i, encara avui, sóc incapaç de visualitzar-ho.
D'altra banda -mentre escolto JL Perales, quins collons!!!- analitzo els motius d'aquella situació: una insatisfacció producte de la rutina? Un haver-ho fet tot i la imperiosa necessitat d'experimentar coses noves amb gent nova? Unes ganes irrefrenables d'aventura, de fer allò que està prohibit, de jugar-se-la, de demostrar-se que encara hi havia "poderío"? Potser fou una barreja de tot plegat. Ho entenc i sempre he sigut molt respectuós amb aquestes situacions. També, la meva posició de single de pro, m'ha permès experimentar situacions similars. Força plaents, per cert!!!!
I la meva pregunta és: I a qui collons importa si hi va haver tema o no?????? De fet, què n'he de fer jo -ni ningú- de tot plegat? Ja s'ho faran -espero que s'ho fessin bé i que en gaudiren- tot dos!!!!! Potser hem fet una societat en la què tot i tots hem de ser transparents? Per quin motiu? I el nostre dret natural a la intimitat? Quin Dret ens empara a l'hora de saber la vida i miracles de la resta de la Humanitat? Evidentment, cap ni un!!!! Malgrat això, en aquella època no vaig tenir cap mania en inspirar-me en la seva situació per fer-ne un relat (mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa).
El regal d'avui -no sé si denominar-lo així- pot tenir adeptes i detractors però.... qui no ha ballat això???? Vinga un segon regal per si de cas!!!!  I un tercer regal... és que m'encanta!!!!

6 comentaris:

  1. Em perdo una mica en la història però, si hi ha tema, millor per ells!
    Del post m'agrada especialment la foto.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només volia reivindicar unes quantes coses:
      1.- El meu dret a ser ignorant de les coses de la resta de la humanitat.
      2.- El dret de la resta de la humanitat a fer el què vulgui, sempre que jo no hi tingui res a veure.
      3.- Ja posats, intentava analitzar la motivació d'aquesta possible relació (que desconec si existeix o no i, de fet, m'importa ben poc).
      Uns petons!!!

      Elimina
  2. I ara ve el més difícil, reconstruir el missatge-encara que recordo la idea-espero trobar tot el que volia dir, i deia més o menys...
    Fa uns anys potser aquesta música m'hagués fet volar, ara i de nit, prefereixo menys marxa per anar-me'n al llit, una coseta com aquesta o aquesta i unes quantes més que ja te contaré potser un altra nit...
    Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      D'acord... coses més suaus, però... com t'ho has fet per posar els enllaços en el comentari?????
      Uns Bessets suaus, suaus... de bona nit!

      Elimina
  3. jeje...TOP SECRET!!...
    potser en privat millor

    Molts suaus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja m'ho explicaràs en privat!!!
      Bessets

      Elimina