dimarts, 29 de maig de 2012

DUBTES ESVAÏTS

La darrera setmana he sigut víctima -és una manera de dir-ho- de dubtes existencials. Malgrat no ho havia fet públic, tenia seriosos dubtes sobre si fer cas a la meva caritat cristiana o tirar pel dret amb una proposta que m'havien fet. La proposta? Només puc dir que és sucosa, sucosa, sucosa... Podria dir que fins i tot -amb perdó- és orgàstica. 
En principi, no veia clar començar una història en la qual la finalitat última dels personatges és -pel mitjà que sigui, com sigui i al preu que sigui- eliminar un competidor -bé, és una manera de dir-ho, el personatge en qüestió no és ni això-, en la que la conxorxa, la complicitat entre bàndols que s'alien -en principi, puntualment- per assolit aquest objectiu i en la que no hi ha cap tipus de pietat, fent sortir la part més cruel i rastrera de l'ésser humà (això sí amb una finalitat legitimada per les bones intencions). A la proposta que m'han fet, em deixen les mans lliures per fer que la història tingui tots el girs possibles. També és cert que qui m'ha fet la proposta, sap que m'encanta el projecte.
El problema és que em conec i sé que una vegada comenci, m'aniré animant i no caldrà que ningú m'esperoni, ans al contrari, necessitaré a algú que em freni en els moments més crítics (encara voleu més sinceritat?). Per sort, tinc una mica d'experiència en aquestes històries i sé que no em costarà tirar-la endavant, més per excés que per defecte. Durant aquesta setmana ja he anat pensant en una trama prou diversa i rebuscada -amb tot de variants- com per fer-la tan original que sembli versemblant. Ja tinc controlades algunes situacions compromeses que han de fer les delícies del lector-espectador.
Per sort, comptaré amb una col·laboració impressionant, una primera figura -això penso jo- del control de les situacions i amb una habilitat infinita per refer les situacions segons els interessos puntuals que demandi en cada moment la trama de la història. Demà hi parlaré. Segur que aquesta persona estarà encantada de estrènyer la nostra col·laboració per aquest objectiu comú! Sincerament, estic força il·lusionat amb aquest projecte!!!
Per celebrar tan magne esdeveniment i admirada col·laboració avui us ofereixo aquests regalets: un, dos, tres, quatre....i cinc (per preparar la batalla)!!!!

PS: Per cert, avui el pinyoleg m'ha fet un mal de collons -que no en els ...-, però aquesta mala llet que m'ha insuflat em farà veure noves possibilitats o opcions per entrar en situació i resoldre aquesta història de la manera més fill de puta possible. Com a mínim, sens dubte, m'aguditzarà l'ingeni!

8 comentaris:

  1. El tenir projectes fomenta les ganes de vire. M'alegra q tu en tinguis. Molta sort, doncs, en aquest nou camí. Ja iràs explicant...
    Petonassos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel,
      És un projecte que em fa molta il·lusió. Ja me l'havien proposat fa temps i no es va acabar de concretar en el seu dia. D'aquí els meus dubtes originaris.
      Uns petons

      Elimina
  2. Fora dubtes i endavant! La il·lusió ha de ser el teu principal aliat en qualsevol empresa, i més encara si comptes amb una persona com la que descrius. Sort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, benvolguda Sílvia...
      De tant en tant tenim petits -o grans- projectes que desperten coses que teníem mig adormides. Penso que serà una experiència molt enriquidora i que em farà donar un pas més com a escriptor.
      Un petonàs (bé, uns quants)!

      Elimina
  3. Bon dia, molt bon dia per a vosté!
    Donar-li la més sincera enhorabona i desitjar-li que sigui tot un éxit.
    M´ha agafat "sin bragas" i ara no puc disfrutar de tots els regalets, joooo avui que n´hi havia tants!! Més tard ho faré des de casa...

    Això...bessets eufòrics!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui,ui,ui....
      No faré cal al·lusió a una frase... No, no ho faré!!!!
      D'altra banda, moltes gràcies pels desitjos. Sempre van bé i s'agraeixen.
      Uns bessets eufòrics... però amb els calçotets posats!!!

      Elimina
  4. Vosté perdoni, jo volia dir que no era al lloc oportú...vosté sap com és la expressió correcta?
    Ara si que podré escoltar la seva música,
    vaig enderrerida avui;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Ja ho havia entès. Només volia fer una mica de broma.
      Una bessets endarrerits!

      Elimina