diumenge, 13 de maig de 2012

NOMÉS UN SOSPIR.

Talment s'apaga una espelma, s'esvaeix el miratge -meravellós, superb, necessari i fantàstic-  del meu oasis. Només ha durat un sospir -quatre/cinc dies en la immensitat de la eternitat- però ha sigut prou beneficiós per afrontar els primers cinc minuts -potser menys, depèn de la seva concentració- d'exhibició subnormaloide. La vida és així... la partida és així!
Malgrat tot, sempre em queda el consol de saber que abans d'un mes em podré tornar a permetre el luxe d'una setmana d'interregne en aquest Imperi del despropòsit. Només cal fer el possible per tal que tot plegat m'afecti el menys possible i arribar-hi.
Han estat dies de potent creació. Des d'un principi on els haikus i els tankes eren els protagonistes, he passat a fer el que diuen -benevolentment, aquells que són amics- millor: els relats curts, no exemptes -volgudament!- de trets irònics. He recuperat alguns personatges: l'Evarist, el Pol, Lo Babes, la Irun -he refet un relat seu escrit l'any 2004 que m'ha quedat impressionant, modèstia apart-, la Barragana (Concepció Negre) i algun secundari més per conformar una sèrie de relats en els quals barrejo personatges de diferents històries i, malgrat respecto els perfils que els vaig assignar quan els vaig crear -amb les modificacions del pas del temps-, he permès que un nou alè d'aire fresc redefinís unes relacions totalment surrealistes. He fet un relat eròtic -gènere no massa habitual en mi-, gairebé porno, entre Lo Babes i la Concepció Negre que m'estic plantejant penjar. Ah! I l'escena d'un relat -"Només carn"- entre la Concepció Negre i el Pere Pamplona -li canviaré el nom, no m'acaba de fer el pes. Tinc una especial (massa) tendència a assignar noms geogràfics als meus personatges- que treu guspires: és el moment en el qual ella l'abraça desconsolada i és fa evident que, amb el contacte intens dels cossos, ell ha tingut una erecció de grans proporcions. Lluny d'apartar-se'n ella intensifica el fregament i recorda altres temps...
Bé, no explico res més. Aquest propers dies em queda la feina de sempre: refer, polir, i -si ho considero- penjar-ho. Fins llavors, encara he d'empescar-me -malgrat només sigui esquemàticament- altres històries. Mica en mica...
Ara toca començar a pensar en un vermut que faci camí al dinar.
Un regalet  i un altre (aquests especials per l'Ariadna i Sa Lluna).

10 comentaris:

  1. M'agrada llegir les teves divagacions... què tal el vermut? Aquí l'acabem de fer i ara tocarà dinar.
    Bona migdiada...encara que no has dit res, segur que la fas... potser la faci fins i tot jo avui.
    Apa!

    Ps. trobo a faltar els regalets... No es pot tenir tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ariadna!
      Un regalet????? I tant!!!! Dos i dedicats i tot!!!! No sé t'agrada el Boss, però jo trobo aquesta cançó deliciosa. L'altre.... segur que t'agrada!!!!
      Migdiada? No, amiga meva, avui no hi ha hagut migdiada. Avui he abandonat les "Highlands"catalanes per retornar a allò que en diuen "civilització".
      Un petonàs ben fort, amb música de fons.

      Elimina
    2. El Boss té tant de repertori que és ben fàcil que una o altre agradi. Està bé la que has triat.
      I l'altre, doncs, és jugar amb avantatge. Crec que en el meu perfil de blogger ho dic que m'agrada.
      Gràcies, uns bons regalets.

      Elimina
    3. Hola Ariadna,
      A mi m'agrada aquesta cançó del Boss per un motiu: és com la mateixa vida.
      De la BSO de Memòries d'Africa, només dir-te que sempre m'ha encantat aquesta pel·lícula. La trobo delicada però realista; exquisida però crua... una meravella!
      Un petó!!!

      Elimina
  2. Està massa concentrat Ariadna, segur que aviat ens deixarà un dels seus regalets que tant ens agraden i -si ens portem bé- potser algún dels seus relats ;)
    Paciència que diuen es la mare de la ciència!

    Bona migdiada, amic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Avui no hi ha migdiada. Avui toca retorn. Avui toca que a les meves retines quedi la darrera imatge del paradís, del meu oasi, per tal de recordar-los durant les properes setmanes.
      Us he deixat un parell de regalets a l'Ariadna i a tu. Tinc un relat mig acabat que ja us faré arribar.
      Uns bessets melancòlics, viatgers, de retorn no volgut.

      Elimina
    2. Conec aquesta sensació, de vegades m'ha costat setmanes tornar a la vida rutinària, com si no volgués tornar mai
      del paradís.Imagino que ja has arribat a casa, espero que bé.
      Agraïda per els teus regals, et desitjo un feliç descans.
      Bessets relaxats,dolços.

      Elimina
  3. Hola Sa Lluna,
    Sí, ja he retornat del paradís, del meu oasi. Tinc aquell desig infantil de no voler anar a l'escola, de quedar-me a casa... Però sé que és inevitable i que és el què he de fer!
    El regal me'l feu vosaltres amb els vostres comentaris, amb els vostres correus... amb tot!
    Uns bessets plens de tendresa.

    ResponElimina
  4. Bon dia!
    Sí, serà un bon dia i una bona setmana. Amb la energia recarregada i amb les vivències d'aquests dies...No hi haurà qui t'aturi :)
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      Quina alegria tornar-te a trobar per aquestes contrades!!!
      Espero que sí, que la meva energia aguanti l'embat de la mediocritat
      Un petonàs!

      Elimina