dilluns, 28 de maig del 2012

SON I SOMNIS

Tinc son! Aquesta nit passada he fruït d'una animada conversa amb una amiga -així la considero jo- i he anat a dormir tard (sobre les 3 i escaig). Malgrat el que m'ha costat llevar-me aquest matí, considero aquelles hores com ben aprofitades, com a moments d'aquells que val pena viure, com a paraules ben dites i ben escoltades (virtualment). Sembla mentida com es poden semblar dues persones, com la seva relació empàtica pot ser tant fluida i com poden acabar congeniant. 
Potser el fet de tenir viatges en comú, de tenir vivències al límit en comú, afavoreix la comprensió de la postura aliena. Potser sí que el millor és replantejar-s'ho tot i deixar anar llast. Potser sí que queden molt pocs motius per estar-se per aquí. Potser tot plegat és una gran mentida i el millor és tornar als orígens, tot renunciant a l'artificialitat en la que ens hem acomodat. Potser el millor és viure i morir quan naturalment ens toqui i de la manera que la pròpia vida i destí ens assigni. Potser hi ha masses potser...
Ja fa temps que he decidit que aquest món no és el meu, que el meu entorn no és el meu, que no desitjo continuar per aquest camí ple de revolts perillosos i traïdors en els quals tens mil oportunitats d'estimbar-te, ja sigui per imperícia pròpia o per voluntat aliena. Prefereixo la sabana que, malgrat té els seus perills, t'ataquen de front i els veus a venir. Prefereixo l'enemic conegut, aquell que saps que ho és -tampoc ho dissimula- i que et matarà o morirà, però ho farà cara a cara, de front i lluitant fins el seu darrer alè.
Poder-te lliurar a algú, fins a l'extenuació, sense esperar-ne res a canvi que no sigui l'entrega total i sabedor que l'altre tampoc no espera res més que tu mateix, lliurant-se també a la dansa salvatge i primaria de la recerca de l'extenuació suorosa i plaent. Això és el que compta, el que t'emportes -de fet no t'emportes ni això- i el que podràs recordar en el teu darrer pensament. En aquell moment, no t'esforçaràs per recordar si has pagat l'IBI, l'aigua o la llum... En aquell moment, passaran pel teu cap els moments inoblidables en els quals has fet allò que volies fer per la teva simple voluntat, sense que res ni ningú hagi influït en la decisió de fer possible aquell moment únic. Potser recordaràs moments complexes, però jo em decanto per creure que seran moments simples, senzills, autèntics, sincers i intensos.
Potser tot plegat són somnis (o no), però somiar és gratis i no fa mal a ningú.

8 comentaris:

  1. Hola!
    la son et passarà, però aquesta amiga estarà una mica més a prop teu (com amiga) després de la conversa, segur.
    La meva consigna és viure el present, l'instant, el moment. I treure el millor de cada segon.
    Per exemple, ara mateix està caient una tormenta impressionant, potser les cireres se'n van totes al terra...I què? Realment veure caure l'aigua així és espectacular!
    Què passis un bon dia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola peu (o somriure).
      Hi ha coses que passen i n'hi ha que no. La son passarà, però la sensació d'haver-me acostat més a una persona meravellosa, no té preu i persistirà.
      Plou? Aquí no! Quina pena!!!!! A mi m'encanta la pluja!!!
      Que passis una bona -i humida- tarda-vespre.

      Elimina
  2. Amic meu, encara que sembli mentida, pot ser que et
    trobis amb una persona molt afí -fins i tot gairebé un clon- i et sembla fantàstic quan passa!!. Pots compartir pensaments, aficions, vivències ... tantes coses que fan que les hores semblin minuts. Tant se val que sigui una trobada virtual o no, et sorprèn i t'agrada alhora. Però com tot, amaga un perill, que es converteixi en previsible tot el que es pensi o es digui ... cal moltíssima imaginació per les dues parts perquè això no succeeixi i seguir gaudint d'aquesta companyia dies, mesos, fins i tot anys i anys ... i ho sé de molt bona font ;)

    ...I a la hora de partir, sols estar tranquil d'haver fet el que volies sense fer mal a ningú.

    Moltes gràcies per passar pel meu racó, sempre un plaer!
    Una aferradeta dolça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna, super-guapetona del mes!!!!
      Com va tot? Passar pel teu bloc és sempre un viatge al·lucinant i gratificant. M'encanta passar-hi.
      La conversa d'aquesta nit girava precisament en el sentit de la necessitat d'anar trobant nous al·licients, nous estímuls, noves fites. Saber redescobrir a cada instant a l'altra persona és una manera de mantenir les relacions. Caure en la monotonia i en l'apatia és una manera de matar les relacions.

      Uns bessets estimulants, redescubridors i esperonadors!!!!

      Elimina
  3. Vaja, vaja ja m´ha tocat premi!Tu que em mires amb bons ulls ;)

    Jo com sóc com una nòria, uns moments a dalt i d´altres...
    doncs això, sorpresa sempre garantida.
    Ja tens el secret al teu correu, fes-ne bon ús, jajjaj

    Bessets dissimulats...per si hi ha menors!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,
      Premi? No, tots som com som, sense més, sense intentar ser d'una altra manera. Després entren en joc les compatibilitats entre persones o les ganes de voler viure la vida d'una manera o d'una altra.
      Si hi ha menors, ja tenen un avís previ a l'entrada al bloc.
      Molts bessets, sense cap dissimul, sense cap contenció!

      Elimina
  4. Lo del premi era per lo de super-guapetona del mes i tens raó, ja no pensava amb el teu avís a la porta ;)

    Vaig a escoltar els teus regalets d´avui, mentres llegeixo el teu post.

    Bessets lliures!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del mes, de l'any...
      Espero que t'agradin! He fet trampa i he llegit primer el teu altre comentari...
      Bessets sense trampa.

      Elimina