dilluns, 28 de maig de 2012

POST MIGDIADA

Després d'una bona migdiada, de contestar correus, comentaris i de llegir alguns blocs amics, he pensat que era hora d'escriure alguna cosa -ja fos aprofitable o no- i de fer un post.
Una de les coses més plaents de fer la migdiada -en aquest cas al sofà, davant d'aquest aparell de TV, cada vegada més inútil- és fer l'intent de despertar-se i sentir la remor d'un programa insuls, sense sentit i que només serveix per justificar el sou de quatre cridaners que s'auto-alimenten amb les seves pròpies misèries. En aquell instant, a mida que vas adquirint consciència, tens la sensació d'haver invertit bé el temps i d'haver fet el millor -bé, gairebé- que es pot fer després d'un bon dinar: la migdiada. 
Demà sant Tornem-hi i que ens agafin amb els calçotets posats! Tinc la sensació que serà un dia fabulós, extraordinari i surrealista. Res a dir, res a fer. Com m'agrada haver assolit aquest estat de suamenta total, de tantsemenfotisme absolut!!!! Al final, tot plegat és una gran mentida i no seré jo qui s'amargui ni un segon per coses surrealistes i per gent que canvia d'opinió i de prioritats com qui canvia de mitjons. Serà divertit veure com coses amb una importància relativa es converteixen en temes de vital importància, tot perdent-la al cap d'uns minuts. Ah, a més, demà tinc pinyoleg i no estaré de gaires gilipollades i rebequeries surrealistes.
Fa una estona feia molt bon dia, però ara sento olor a terra humida. Vaig a mirar per la finestra.... Sí, ara han caigut quatre gotes. No han arribat a mullar el terra, però ha sigut suficient per fer elevar aquella flaire de mullena. Com m'agrada aquesta olor!!! Ara només cal que -mentre sento de fons les cançons de la pel·lícula Bienvenido Mister Marshall (La Sexta3)- faci un bon ruixat que refresqui una mica l'ambient.
Mentre, llegiré una mica a Walt Whitman (Hojas de hierba),  preàmbul de la lectura de Jorge Luís Borges, el gran mestre. Aquest matí, mentre llegia alguna cosa -Meditacions- de l'emperador Marc Aureli -un significat estoic-, he trobat una frase genial: La veritable venjança envers un enemic, és no semblar-s'hi.
I així continua la vida, entre llibres i papers embrutats amb notes i apunts de relats escrivibles i d'altres només imaginables.
Avui dos (un i dos) regalets que a mi m'agraden molt!

4 comentaris:

  1. Excel · lent elecció, no fa gaire vaig tenir la sort de veure'ls en directe i em porta molt bons records.
    La frase ,com dius tu, genial. És tan simple i ho diu tot.
    Saps? ets un home privilegiat que pots fer la migdiada!!
    I ara, a sopar, que ja és hora.
    Molt bona nit, amic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Els Celtas m'encanten. He tingut diverses oportunitats d'anar a concerts seus i he gaudir d'allò més.
      Bona nit i bessets d'anar al llit

      Elimina
  2. Bon dia, no sembla que el teu sant-tornem-hi hagi de ser massa sever. Millor!
    Que no sigui res, apa!

    (no està mal la musiqueta)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ariadna,
      Suposo que hi haurà de tot... com sempre!
      Gràcies pels teus desitjos.
      Uns petons de dimarts-dilluns

      Elimina