dimarts, 15 de maig de 2012

L'ART DE PERDRE EL TEMPS

Avui tardaré una mica a escriure aquest post -he decidit continuar perdent el temps (cada vegada ho faig més hores al dia i ho trobo força profitós)- i gaudir de la pausa estèril, dels pensaments inconsistents i de la dinàmica de no fer res considerat "útil".  Què curiós! Per quin motiu considerem que no fer res és perdre el temps? No podríem dir que guanyem aquest temps que no ocupem en fer aquestes coses "importants", que les normes socials i morals ens impulsen a fer, de forma compulsiva, sense un objectiu massa definit i amb l'única intenció de poder considerar no hem deixat passar el temps gratuïtament?
Tot plegat, què hem de fer? Hem de passar-nos el dia pensant en bancs i caixes, Administracions Públiques, empreses públiques, organismes i altres coves de vividors que fa temps haurien d'haver fet fallida si no fos perquè constitueixen la menjadora dels paràsits que ens han portat a l'actual situació? Algú pot pensar, a aquestes alçades, que alguna vegada algú demanarà algun tipus de responsabilitat a aquells que ens han fet creure -i ens han avocat a fer-ho- que podíem viure com a rics, sabedors que la pretesa riquesa en la que basaven el seu quimèric "Estat del Benestar" només era un bast miratge, una fantasia preparada per perpetuar-se a la "casta".
Prefereixo pensar en el darrer i en el proper dia en el què el meu alè tebi humitejarà el clatell d'alguna dona, fet previ a resseguir amb la meva llengua el lateral del seu coll, suaument, tendrament, continuant inexorablement -i plaentment- per la resta del seu cos... Bé, deixem-ho! No voldria provocar instints rebels i sensibles que només aspiren a emprar el seu temps en fer alguna cosa pràctica i "resultona". Darrerament, jo estic més per fer coses plaents, sense un sentit pràctic, tendents a la satisfacció que em provoca el fet de saber que el que estic fent només pot provocar una situació neutra, en la qual cadascú pugui triar què vol i què no vol. Que cadascú sigui víctima i botxi dels seus propis desitjos!!!!
Per aquells que encara no han entès res -avui potser estic una excessivament metafísic- o que símplement passen del meu pensament expressat en aquestes ratlles, he penjat aquest dibuix. Només cal que "perdin" el temps buscant les diferències que els fa distints. Que quantes n'hi ha? Si us plau!!!! Sembla mentida que encara no hagueu entès res: cadascú trobarà les diferències que vulgui trobar-hi, ni més ni menys! No crec que trobar-les totes o cap sigui un fet transcendent en la història de la Humanitat!!!
Un regalet i un altre (repetits però que em fan posar la pell de gallina). Escoltat això -en absolut silenci, amb la ment en blanc, deixant-se envair per aquesta dolça veu- és una magnífica "pèrdua" de temps.

6 comentaris:

  1. M'encanta encantar-me i perdre el temps. Cada cop més. I com que ara tenia temps (quina casualitat, oi?) he buscat les diferències. N'he trobat 5. En aquestes coses o n'hi ha 5 o n'hi ha 7. De fons anava escoltant la Callas. Tant de bo totes les pèrdues de temps fosin així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ariadna,
      Són moments que no es perden: es guanyen i mai se'n van.
      Un petó!

      Elimina
  2. Si puc triar...la primera és la que em posa la pell de gallina sovint. També hi ha altres coses que ho fan, però no és el tema d´avui, encara que l´has tocat ( i mai més ben dit) de passada.

    Si no et sap greu, passo de buscar diferències que -n´hi ha tantes arreu del món!- m´estimo més relaxar-me amb els teus regalets.D´això es tracta, de no fer res, no?

    Bessets ganduls dels que posen la pell de gallina ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna!
      De passada? Bé, sí, com qui no vol la cosa... suaument, tènuement, en un exercici de reconeixement lingual!
      Bessets de reconeixement del terreny!

      Elimina
  3. Sincerament crec que el concepte de "perdre el temps" ho va inventar algun il.luminat que s'avorria mortalment amb sí mateix. Jo, com no sé avorrir-me ni que ho intenti, trobo deliciós això de plegar-me de braços i passejar finestra allà o ulls endins (tinc paisatges interns que encara no conec!). Aquest dies que estic convalescent son pura vitamina, fins i tot puc afirmar que estic gaudint de forma quasi orgasmática paladejant els meus pensaments, records, desitjos..

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ló.
      Ha de ser molt trist avorrir-se amb (de) si mateix. Si un s'avorreix ell mateix... com no vol resultar soporífer per a la resta de la humanitat????
      Gaudir d'un mateix, dels seus records, dels pensaments... reconforta i reafirma!
      Un petó i que et recuperis.

      Elimina