Estic content, molt content! No ho veieu? Aquesta és la cara que tinc ara i que us dóna una petita idea del meu ànim. Quin gran error!!! Bé, ja s'ho faran...
Dit això, us puc dir que avui he aguantat el matí -malgrat no haver dormit en tota la nit- i, fins i tot, aquesta tarda també he fet alguna cosa (en free time, això sí). Migdiada? No, avui ni això. Arriba un moment en el que ja no em cal ni fer migdiada. El que més m'agrada de tot plegat és que això ja no em representa cap sacrifici.
Sabeu què és el que més m'encanta? Que es donin per suposades algunes coses i que no es tingui ni la dignitat de preguntar-les. Quina part encara no s'entén de que "Jo només adquireixo compromisos amb qui vull fer-ho"?
Bé, vull ser breu amb aquest post. De fet, aquest tema ja m'avorreix per reiteratiu (cada vegada que sembla que s'ha entès, es torna a ficar la pota). Penso que tot plegat ja dura massa i que hi ha jugades massa arriscades. No es pot jugar amb dues (o més) baralles.
Consell: mai mossegueu la darrera (i única) mà que us "toca el lomo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada