diumenge, 21 de març de 2010

TERCER DIA A LA GLÒRIA (I)

Començo a escriure aquest post poc després de la mitjanit, havent llegit i contestat un comentari de l'Anna. Aquesta noia s'està convertint en una comentarista freqüent d'aquest bloc i sempre és agradable contestar les seves reflexions, que sempre m'aporten alguna idea. 
El procés d'escriure sempre és complex. Des de fa molts anys, tinc una llibreta en la que m'apunto totes les idees -per banals que semblin- i que, passats uns mesos, veuran la llum en forma de relat, de post en aquest bloc, etc. L'Anna m'està donant, des de fa setmanes, idees que podran desembocar en algun text. Gràcies Anna!!!!
La mitjanit ja ha passat, a la botella em queda el whisky corresponent a dues copes i he decidit no anar a dormir fins acabar-lo. Avui em puc permetre tenir una ressaca monumental. Potser així aconseguiré apaivagar el dolor que em produeix deixar aquestes contrades per retornar al niu d'escurçons. Sempre em passa el mateix: en poques hores m'adapto a aquest nou hàbitat i després, quan toca marxar, em penso i repenso mil vegades la conveniència de tornar o quedar-me aquí i deixar-ho tot. Sempre retorno. No em pregunteu per quin motiu, però ho faig.
Em queda un dia de plaer, un dia de felicitat. En faré acopi i emmagatzemaré aquest sentiments i sensacions tan desitjables. Ja tindré temps de fer-ne ús quan tingui mals moments. Actualment, les meves cuites i preocupacions passen per no poder acabar un relat com crec que s'ha d'acabar, per no saber trobar l'expressió justa per un passatge concret, per corregir la versió de les galerades, que ja m'ha tramés l'editora -això de publicar un llibre és com un part, llarg i dolorós- i per tot allò que tingui relació amb l'escriptura. La resta ja fa temps -de forma lenta i inexorable- que han fet i estan fent que m'importi cada dia menys. No val la pena esforçar-te per coses que no tenen cap sentit, que són sistemàticament boicotejades i que canvien -com el criteri- segons bufa el vent.   
De moment, ho deixo aquí. Ja només em queda una copa a la botella i serà la que m'ajudarà a acabar de fer un esquema pel proper relat. Demà, amb més temps, ja l'escriuré. Ara només cal que aquesta nit també pugui dormir i ja no m'ho podré creure.
Bona nit a tothom...

5 comentaris:

  1. "No val la pena esforçar-te per coses que no tenen cap sentit..."
    (L'Exorcista)


    Posa un exemple, si us plau. I també digues per què no val la pena.
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!


    "...que són sistemàticament boicotejades..."
    (L'Exorcista)

    Per exemple?
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!



    "...i que canvien -com el criteri- segons bufa el vent."
    (L'Exorcista)

    Vols dir com els sentiments: pobrets i inestables?
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  2. Hola Anònim (Anna?)
    No val la pena allò que no té com objectiu fer les coses millor (en els diferents àmbits de la vida)i de manera que produeixin un benefici (no necessàriament material). Fer coses que saps que al dia següent seran canviades pel simple caprici d'algú.
    Boicotejades: sembla que en aquesta vida hi ha gent que no pot sofrir que una cosa surti bé (més quan les fan els altres)i es dediquen a crear circumstàncies i problemes per tal de desfer allò que t'ha costat molt de fer.
    Canviar: vull dir no tenir un objectiu concret, canviar segons "el de dalt" opina diferent. Vull dir arrossegar-se pel fang sense mantenir el teu criteri i tirar endavant amb la teva concepció del món. Canviar d'opinió "per quedar bé".
    No entenc això dels sentiments "pobrets i inestables". Jo penso que els sentiments són el que ens defineix. Els nostres sentiments, la seva durada, la intensitat i la seva sinceritat són el que ens retrata.
    Un petó.

    ResponElimina
  3. eps!!!!, ara si que sòc l'Anna... jo entro com anònim perquè no sé entrà d'una altra manera...(diguem que sòn una mica torpe per això de la informàtica) però sempre signo anna que es el meu nom.

    Deu de ser una altra persona que a lo millor li passa el mateix que a mí. Però que és independentista cosa que jo no sòc.. i per cert amb les seves preguntes sempre fa reflexionar...
    Anims per continuar escrivint exorcista..doncs continua sent un plaer...
    Anna,

    ResponElimina
  4. Hola Anna,
    Ho suposava. De totes maneres, si vols entrar com a "Anna" jo et diré com: Cliques on posa Nom/URL i poses el teu nom. Tan fàcil com això.
    D'altra banda, si vols, sempre em pots fer un correu a: infernal.posesion@gmail.com
    Em tenia "mosca" aquesta dualitat de to -tant respectable un com l'altre, evidentment- però ja em començava a pensar que estava davant d'un cas de doble personalitat. És broma....
    Un petó Anna.

    ResponElimina
  5. Ho sento,
    perdoneu ambdues, noies. Per un moment us havia confós. Ja sé que teniu uns caràcters força diferents, però havia pensat que éreu la mateixa persona.
    Bé, en tot cas, és un plaer tenir-vos a les dues com a comentaristes. No us podeu imaginar quantes coses aprenc de cadascuna de vosaltres.
    Un petó per les dues (bé, per cadascuna, la crisi encara no ha arribat a aquests extrems) i fins aviat.

    ResponElimina