dimecres, 31 de març de 2010

ULL CLÍNIC (O CÍNIC)

Estic content! Avui de veritat, sense segones intencions. He passat -com he pogut, val a dir-ho, després de 3 nits sense dormir- un dia espatarrant. Primer, he pogut fer totes les coses que tenia pendents a primera hora del matí. Després visita turística, amb alegries visuals inesperades, i espectacle còmic del bombero-torero. 
Un dinar ha posat la cirereta al pastís. M'encanta que les coses surtin bé (això ja ho deia l'Aníbal, de l'Equip A). No us enganyeu, les coses no surten bé per casualitat. Surten bé després de planificar, fer la feina i avançar-te a la jugada. Aquesta tarda rebia un correu d'algú que es sorprenia de la celeritat amb la que s'havien fet les coses. Sí, s'havia encarregat al matí i, passades dues hores, ja estava fet. Ho sento, tinc per costum no tardar quatre setmanes en fer les coses (és broma!). D'altra banda, una predicció feta amb aquest ull clínic que em caracteritza, ha sigut confirmada per fonts fiables. També m'he permès la llicència de fer "endevinalles".
Estic esperant en candeletes aquest dies de festa. Necessito descansar i reorganitzar-ho tot. Aprofitaré per tal de planificar com gestionar un possible nou escenari d'operacions. Si es produeix la circumstància, ja estaré preparat. Les coses són i van així. Estar sempre preparat, aquest és el secret. Demà és el darrer dia de feina i he de deixar les coses ben lligades per dimarts -dia en el que em permeto fer festa-, no fos que hi haguessin temptacions de modificar aquesta línia recta, clara i inflexible que- crec haver-ho demostrat- tan bons resultats ofereix. Potser es tracta de filosofar menys i posar-hi una miqueta més el coll,  d'estar més per la pròpia feina i papallonejar menys, tan senzill com això!
Bé, no us vull avorrir. Avui també ha sigut una jornada maratoniana -de 6.30 h. a 19.55 h.- i estic cansat (a vegades, fins i tot semblo humà). Ara em dedicaré a la meva altra obligació. Una obligació dura, sacrificada i absorbent, però que em proporciona moments puntuals de gran plaer i satisfacció personal. És una d'aquelles obligacions que fas amb autèntica devoció i sense esperar res a canvi, d'aquelles en les que la major recompensa és la íntima satisfacció del deure acomplert.
Bé, vaig a sopar una mica i, fent una excepció -crec que avui he fet mèrits- vaig a veure el futbol tranquil·lament. Després, a la nit -o, malauradament, a la matinada- més....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada