diumenge, 7 de març de 2010

LECTURES QUOTIDIANES

Durant el dia llegeixo una quantitat ingent de correus, blocs, diaris, llibres, etc. L'opinió del proïsme sempre m'ha interessat i l'he considerat una manera d'enriquiment intel·lectual. Darrerament estic experimentant una mena d'aversió envers alguns correus i alguns diaris.
Rebo una gran quantitat de correus totalment inútils, sense cap informació rellevant i que només contribueixen a complicar situacions que són simples i diàfanes. No entenc aquesta mania de dir coses que tothom sap, que són evidents, que no cal repetir. D'altra banda, n'hi ha que la claredat no és el seu fort i no fan bona aquella norma de que les comunicacions, per ser efectives i eficients, han de ser clares, concretes i concises. Hi ha correus que més valdria no haver-los escrit mai. Són aquells que necessiten ser prèviament desxifrats, aquells que no saps mai què volen dir i què pretenen transmetre. Una pena...
Avui he llegit el diari mentre esmorzava -un luxe que nomé em permeto dissabtes i diumenges- i he fet un exercici que tenia ganes de fer des de feia molt de temps: rotulador en mà he començat a tatxar totes les notícies que he considerat d'un interès nul. Feu-ho, us ho aconsello. Podreu comprovar quantes històries sense sentit són capaços d'escriure per tal d'omplir pàgines i pàgines d'informació inútil, manipulada i dirigida. A qui pot interessar una estadística sobre l'evolució de la vida sexual a l'Àfrica Central? Suposo que tothom podrà dormir per la nit sense ser conscient de quines són les franges d'edat en les que els habitants de l'Àfrica Central tenen la seva primer experiència sexual. I així una corrua de notícies (?) inútils, sense cap interès, políticament sectàries i tendencioses, que no aporten res de nou i que no forma part de les preocupacions de la majoria de la població. Curiosament, dels temes punyents (seguretat, immigració, atur, etc) ni un borrall. Bé, sí, algun article que no és d'informació. El propi diari ja fa el seu judici de valors sobre l'actuació del Govern de torn i ja intenta dir-nos si aquesta actuació ha sigut intel·ligent o no. Que em perdonin, però em crec amb la suficient capacitat intel·lectual per interpretar si una actuació és bona o no. Només cal que em proporcionin informació, dades -sense manipular, és clar- i jo ja em formaré la meva opinió sobre aquell assumpte.
Des de fa uns dies he decidit comprar dos diaris de signe polític -és curiós que un diari tingui signe polític- diferent i he comparat el tractament d'una mateixa notícia. Res a veure, absolutament res a veure. Hauré de deixar de llegir diaris? Passa una cosa similar amb les cadenes de TV. Us he fixat amb quina alegria desvirtuen la veritat sobre un fet concret i objectiu? Com poden tenir tanta barra i tanta poca vergonya?
Bé, ja m'he quedat a gust. Vaig a preparar-me per dinar. Avui, després d'aquesta nit de quadrangular, toca potent migdiada. La resta... la resta és fum. Fum i espectacle, res més.

2 comentaris:

  1. No l'havia fet mai aquesta tàctica de tatxar totes les notícies inútils,però ho penso provar.S´inverteix massa amb tonteries...^^.

    ResponElimina
  2. Hola Maria,
    prova-ho. Veuràs com en alguns casos et quedes sense diari....
    Un petó.

    ResponElimina