dissabte, 6 de març de 2010

NOU TRIANGULAR

No, no estic retransmetent un partit d'un trofeu d'estiu des de l'estadi de la Condomina -que sempre és un nom que m'ha semblat molt graciós per un estadi-, estic fent l'avançament del que passarà aquesta propera nit.
Comencem pel principi. Tinc poc temps i molt a dir. Si no puc acabar ara, ja ho faré de matinada, quan torni a casa, content i esgotat.
Volia fer una tercera part de Recapitulació, però el dia d'ahir no va tenir cap cosa especial o destacable. Dia d'esgotament límit, amb Patum de Lluïment i poca cosa més. El que havia de ser una visita tècnica de treball va acabar convertint-se en una Patum de Lluïment sense cap transcendència. Fins i tot m'atreviria a dir que es va convertir en un "explíqueme su sueño, que no cuesta dinero". Una exposició de projecte, que acabarà variant-se mil vegades abans de fer-se realitat. Tant li fa. Va ser com un glop d'aire per un cos cansat i per una ment encara més cansada. Empalmar festa amb feina té aquestes coses..., més si els darrers dos dies han estat una festa continua. Un dinar potent i una migdiada potent van ser el preàmbul d'una nit llarga i reparadora.
La vida és com és i avui ja torno a sortir de festa -ara ja en condicions més favorables- i tindré la companyia de les dues puber-lolites. Com són aquestes noies!!! Em penso, però, que avui la Sandra  (nom fictici) es podria unir a la festa. Ja deixaria de ser un triangular per a convertir-se en un quadrangular. Bé, avui com si en són cinc, m'és igual. Estic descansat i amb forces recuperades. Moralment, desprès de la festa amb els ex-companys, estic com mai. Ara ja sé que tot té una data, quina és aquesta data i què passarà. 
També estic molt content per un motiu que us podria semblar estúpid, però que jo valoro molt: Una persona s'ha tornat a posar en contacte amb mi malgrat no li vaig contestar un SMS -sóc un impresentable, ho sé-. No va ser manca de ganes de contestar, va ser manca de temps i voluntat de ser mesurat i no accelerar més del compte. Només això.
Per cert, l'altre dia vaig poder comprovar una cosa que em tenia intrigat. Si, passerell meu, ara ja ho sé, ja sé a qui li expliques la meva vida i miracles. Ara ja sé qui ets. No et preocupis, aprofitant-me de tu, em penso divertir molt. Saps què passa, que el teu mentor va cometre l'error de repetir-me una cosa que jo t'havia dit a tu com a parany. T'ho havia dit expressament, introduint detalls falsos que només sabies tu. Al dia següent, aquesta història va tornar a mi. No tindria cap importància, era un tema banal i sense importància. El que és important és que aquells detalls només els sabies tu. No eren veritat i només els podies saber tu. 
Bé, marxo, m'espera un triangular -o quadrangular- que pot ser esgotador. Mira, avui estic generós i us el dedico. Us dedico la "faena" com si fos un "matador": Va per vosaltres! (Imagineu-me saludant a tota la concurrència i tirant el barret blanc del Brut -vosaltres ja sabeu quin us vull dir- per sobre la meva espatlla).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada