M'esperen dies durs, dies d'instrucció i ensinistrament. Quan els tens ensenyats, van i marxen uns dies. Tota la feina feta i ara... És broma. Demà torna l'Alegria de la Huerta i això sempre és una bona notícia. Espero que vingui amb forces, suposo que ja em coneix i sap que li he guardat "distracció". L'altre company també m'ha fet evident la seva alegria pel retorn del Cueta's man. Una explosió de joia amb saltirons i tirabuixons en l'aire ha sigut la seva manera d'expressar aquella emoció que tan profundament l'embargava quan li he recordat aquest retorn imminent. Jo també estic content. M'apena molt el motiu de l'absència, però crec que el retorn serà beneficiós moral i anímicament. A més, em consta que ja té "mono" de mi. La seva component masoquista sé que l'impulsa a tornar. Una abraçada i sigues benvingut!
Parlant d'altres coses, sembla ser que la setmana acabarà amb traca final. Demà dinar de comiat, dijous dinar de.... bé, deixem-ho en dinar! Dijous al vespre, un sopar d'ex-companys (això d'ex, és un eufemisme). Setmana completa, setmana Comansi. Què més vull per a ser feliç? Moltes, moltes coses. No les enumeraré, seria molt llarg i no tindria suficient espai. No, no és veritat. Només em cal una cosa: continuar tenint la força suficient per tal d'aguantar. Només això. No em cal res més. El pas del temps posa cada cosa al seu lloc i a tothom el posa al lloc que li correspon. Ni més, ni menys. Aquesta és una Llei Universal.
També estic vivint un bon moment, un moment dolç. Les coses surten endavant i aquesta és una de les major satisfaccions que puc tenir. En podria tenir d'altres, però no tinc poder de decisió sobre elles i, per tant només puc alegrar-me o entristir-me, depenent de com evolucionen. Res més, no puc fer-hi res més.
Mentre se'm liqua el cervell amb la música que escolto darrerament -trance, progressive, etc-, penso en les sorpreses que et dóna la vida i en com en són de plaents algunes. Tenir l'oportunitat de conèixer algú que té la bondat com a targeta de presentació, sempre és un privilegi. Un petó des d'aquestes ratlles.
Se m'acumula la feina. Avui he vist nous concursos i premis literaris que han estat convocats. Ara em miraré què demanen i què tinc escrit que s'adeqüi a les bases de cada concurs. Uns petits retocs, uns petits canvis i.... a concursar!!!! Aquesta és una de les altres satisfaccions que em queda. Sé que no només és meva. M'imagino la satisfacció que tindran alguns amics i amigues meves quan vegin publicades les meves històries. Segur que l'emoció els embargarà!!!
Ho deixo, fins desprès (amb sort, si puc dormir, fins demà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada